Un castell que reneix

El cas­tell de Pala­folls no neces­sita pre­sen­tació a la Selva Marítima ni al Maresme, espe­ci­al­ment entre els muni­ci­pis del nord. La seva pri­vi­le­gi­ada ubi­cació dalt d’un turó el fa fàcil­ment visi­ble en un ter­ri­tori on no sobren les res­tes arqueològiques i, per a la gent del ter­ri­tori, ha estat tra­di­ci­o­nal­ment un punt de tro­bada per recon­ci­liar-se amb la natura, per bere­nar amb la família o per que­dar amb els amics quan s’és ado­les­cent. Aquest reco­nei­xe­ment local, reforçat per la decla­ració com a bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal, però, no va més enllà i, mal­grat els estu­dis que en vali­den la importància dins les grans cons­truc­ci­ons medi­e­vals cata­la­nes, encara avui és un per­fecte des­co­ne­gut per a la resta del país. En bona part, l’expli­cació la podem tro­bar en la falta d’un tre­ball rigorós i com­plet sobre les res­tes i d’un seguit d’actu­a­ci­ons de con­so­li­dació i res­tau­ració al llarg dels anys que s’han exe­cu­tat amb més o menys encert i que han dei­xat el con­junt en un estat de degra­dació no desit­jat. Atesa la neces­si­tat impe­ri­osa de resol­dre aquest greuge, l’Ajun­ta­ment, com a pro­pi­e­tari de la for­ta­lesa des del 1980, va començar fa anys un tre­ball exhaus­tiu per acon­se­guir dos objec­tius clars: la reha­bi­li­tació inte­gral de les estruc­tu­res i la recerca de mit­jans econòmics que pogues­sin garan­tir-la, perquè des del pres­su­post muni­ci­pal era impos­si­ble afron­tar un repte d’aquesta enver­ga­dura. “Des que vam arri­bar a l’Ajun­ta­ment, teníem clar que no podíem dis­po­sar un ele­ment patri­mo­nial com el cas­tell en les con­di­ci­ons en què es troba i, al mateix temps, que no podíem treure tot el poten­cial d’un espai amb moltíssi­mes pos­si­bi­li­tats que estava infrau­ti­lit­zat”, explica el regi­dor de Patri­moni de Pala­folls, Aleix Freixa. Amb les idees clares, doncs, el pri­mer pas va ser encar­re­gar un pla direc­tor: “Que ens digués on som i ens marqués el camí cap a on volem anar.” El tre­ball minuciós, a més, havia d’incloure una pla­ni­fi­cació i un cost apro­xi­mat de les obres que calia ento­mar i que, des del pri­mer moment, es va veure que hau­rien de ser per fases. “Era evi­dent que una obra d’aquesta mag­ni­tud sobre­pas­sava de molt la capa­ci­tat d’inversió del pres­su­post muni­ci­pal i era impres­cin­di­ble la par­ti­ci­pació econòmica d’altres admi­nis­tra­ci­ons”, asse­nyala Freixa. Segons el pla direc­tor, l’obra glo­bal s’apropa als 5 mili­ons d’euros. El tre­ball, doncs, esta­bleix fins a nou fases d’exe­cució i fa una pro­posta d’actu­a­ci­ons “que en tot moment s’ade­qua­ran a la dis­po­ni­bi­li­tat pres­su­postària”. Actu­al­ment el con­sis­tori ja està reso­lent la lici­tació de la pri­mera fase, que cor­res­pon a les parts més anti­gues del cas­tell i al pati d’armes i que pre­veu tant l’exca­vació arqueològica com la con­so­li­dació i la res­tau­ració de les zones peri­me­trals del cas­tell. “En aques­tes zones es farà tota una con­so­li­dació dels murs i del ter­reny, a banda d’actuar arqueològica­ment, perquè allò que tenim clar és que cada fase s’haurà de començar i aca­bar per no eter­nit­zar tot el procés”, asse­nyala. En aquest sen­tit, aquesta pri­mera inter­venció pre­veu, entre d’altres, la con­so­li­dació de les estruc­tu­res peri­me­trals del cas­tell, la rejun­tada de pedres amb mor­ter de calç on han cai­gut i la neteja de la vege­tació dels murs. La pros­pecció arqueològica, segons indica el regi­dor, se cen­trarà en una zona fins ara no exca­vada entre l’entrada del cas­tell i les esca­les de l’ermita. “Afron­tem les obres gràcies a dos ajuts obtin­guts des del Depar­ta­ment de Cul­tura i la Dipu­tació de Bar­ce­lona, que, amb 120.000 euros i 200.000 euros, res­pec­ti­va­ment, ens hau­rien de per­me­tre començar abans no acabi l’any”, matisa Aleix Freixa. La suma d’aques­tes xifres amb fons de l’Ajun­ta­ment arriba a un total d’inver­si­ons de prop de 350.000 euros. El con­sis­tori també està pen­dent que es resol­guin els expe­di­ents dels fons euro­peus Next Gene­ra­tion, als quals han pre­sen­tat el pro­jecte glo­bal.

I pen­sant en el futur, quin ha de ser el destí final del cas­tell de Pala­folls? “Con­so­li­dar-lo, con­di­ci­o­nar-lo i rei­vin­di­car-lo com a atrac­tiu cul­tu­ral i patri­mo­nial de pri­mer ordre, que és el que li cor­res­pon”, asse­nyala el regi­dor, que hi afe­geix: “Tenir un cas­tell és un luxe i hem d’apro­fi­tar al màxim aquesta sin­gu­la­ri­tat com a muni­cipi.”