Cultura popular

Hora de superar el noucentisme

La pri­mera accepció del DIEC del mot sar­dana és: “Dansa cata­lana que ballen un nom­bre inde­ter­mi­nat de balla­dors aga­fats per les mans for­mant una rodona.” Segons la tesi de l’espec­ta­cle Auto­odi, que fa una denúncia de l’encar­ca­ra­ment del folk­lore, el pro­blema d’aquesta dansa és que va patir l’espor­gada al nou­cen­tisme. La ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zació va fer net d’aque­lles for­mes de ballar més lliu­res que no casa­ven amb la cor­recció for­mal del cata­la­nisme jeràrquic del moment. Per això, Auto­odi con­voca tots els espec­ta­dors en rot­llana al final de la ins­tal·lació core­ogràfica a ballar una sar­dana i a tren­car els patrons. Jèssica Pulla (la drag més patriòtica), la guia de la mos­tra, no s’està de tro­bar relació entre els qua­dres i escul­tu­res del Museu de Man­resa en la dar­rera edició de Fira Medi­terrània amb els per­so­nat­ges del procés. Amb la iro­nia des­fer­mada es pot aixe­car el vet caduc, com qui s’alli­bera d’una llosa que té cla­vada a les espar­de­nyes de set vetes. En la reno­vació de la dansa i música d’arrel (Fira Medi­terrània n’és una valenta aban­de­rada), no és que les enti­tats sar­da­nis­tes hagin tro­bat el link per convèncer els joves en els seus aplecs, és que són els joves els que se l’han fet seu per apro­pi­ació cul­tu­ral. La jota, que no es va ali­near amb el nou­cen­tisme més nos­trat, va ser un dels pri­mers espec­ta­cles a ense­nyar-ne les esquer­des. Sònia Gómez va vol­tar A vore, des de Fira Medi­terrània del 2015 fins al 2020 amb la balla­dora de jotes Carme Balagué, el músic a la dolçaina Pau Puig, al cos­tat de l’Ass­trio, un con­junt bar­ce­loní de funk, nujazz i rock i de la mateixa coreògrafa con­tem­porània.

La sar­dana és, efec­ti­va­ment, molt cere­bral, pau­tada. El coreògraf Cesc Gela­bert ja va voler donar-li un nota­ble tomb en un espec­ta­cle que inau­gu­rava el Fes­ti­val Grec el 2011. De la ver­ti­ca­li­tat es va pas­sar a poder ballar-la a terra, a des­com­pon­dre la rot­llana i a trans­me­tre una inqui­e­tud emo­ci­o­nal: La mun­ta­nya al teu vol­tant. La peça, de fet, incloïa música de Borja Ramos i Car­les San­tos espe­ci­al­ment cre­ada per a l’ocasió i inter­pre­tada per la Banda Muni­ci­pal de Bar­ce­lona.

Auto­odi és un tre­ball de Pere Seda i Sònia Arias, que es van conèixer en els cer­cles folklòrics de Sant Andreu. Seda, ara, amb Maria Rueda, ha gua­nyat el premi Delfí Colomé 2023 amb Folk as queer, que es pre­sen­tarà en la pròxima edició de Man­resa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia