Còmic

CÒMIC

Jandro González dibuixa el misteri no resolt d’uns muntanyers que van perdre la vida als Urals

L’autor valencià publica ‘El misterio del paso Diátlov’, amb guió del francès Cédric Mayen, sobre un cas verídic de 1959 que ha provocat explicacions diverses que van des dels fenòmens paranormals a causes climatològics, passant pel embogiment dels alpinistes

“Hi qui demana a les lli­bre­ries el nos­tre àlbum perquè es pensa que es la versió en còmic de la quarta tem­po­rada la sèrie d’HBO True detec­tive”, explica Jan­dro González (València, 1985). Com a la pro­ducció tele­vi­siva, El mis­te­rio del paso Diátlov (Norma Edi­to­rial) ofe­reix morts mis­te­ri­o­ses a parat­ges gèlids i inhòspits amb pos­si­bles cau­ses del fet que van més enllà que la con­ge­lació o l’atac d’ani­mals i que s’endin­sen en expli­ca­ci­ons para­nor­mals. La història verídica és la d’un grup d’alpi­nis­tes, vuit homes i dues dones, que solien fer sor­ti­des a parat­ges de grans difi­cul­tats de super­vivència. El seu objec­tiu era el de posar a prova els límits de les capa­ci­tats huma­nes. L’expe­dició és víctima de fets mis­te­ri­o­sos i per­den la vida. Les res­tes són loca­lit­za­des en unes con­di­ci­ons que plan­te­gen molts inter­ro­gants sobre les morts. A més d’espor­tis­tes, el grup tenia la carac­terística que eren ments bri­llants de les millors uni­ver­si­tats de l’Unió Soviètica.

Estem a 1959, i el govern soviètic envia als Urals, a l’indret cone­gut com Kho­lat Syakhl (Mon­ta­nya morta) a un equip per inves­ti­gar què ha pas­sat amb el grup d’alpi­nis­tes, del que només un en tor­na­ria però sense que pogués donar expli­ca­ci­ons del què havia pas­sat. Van tro­bar-hi cadàvers dis­per­sats i que pre­sen­ta­ven ano­ma­lies: com la de que un dels morts tenia les cos­te­lles tren­ca­des, a un altre li man­ca­ven els ulls i un dels cadàvers , a més dels ulls, li fal­tava la llen­gua. Fins i tot un dels morts tenia res­tes radi­o­ac­ti­ves. Per afe­gir més enigma es detecta que els mun­ta­nyers havien sor­tit de la seva tenda fent una ober­tura amb un gani­vet. Els excur­si­o­nis­tes van ser tro­bats en mig d’un pas entre mun­ta­nyes, ara cone­gut com el pas Diátlov com a home­natge al cap de l’expe­dició. El que era força rar és que a prop tenien un bosc que podia aixo­plu­gar-los i apor­tar lle­nya per fer-ne foc. Les tem­pe­ra­tu­res arri­ba­ven als 40 graus centígrads en un paratge que ni les tri­bus aborígens de la zona, els Mon­sies, s’atre­vei­xen a tran­si­tar-hi. Una altra de les teo­ries va ser acu­sar els Mon­sies, quan de fet sem­pre han estat gent de pau i arre­lats a la natura des de segles.

Com si es trac­tes d’un Expe­di­ent X, es va con­tem­plar també la inter­venció de for­ces extra­ter­res­tres en l’esde­ve­ni­ment fatal dels joves.

Tots aquest fets han gene­rat ver­si­ons dife­rents, algu­nes de les quals han estat reco­lli­des en un extens dos­sier que el guio­nista Cédric Mayen ha inclòs al final de l’àlbum i que recull l’opinió d’experts sobre el què va pas­sar en un cas que va inter­ve­nir fins i tot la KGB i que va decla­rar-se com a “tan­cat” pel govern rus el 2019.

“S’ha par­lat fins i tot de que podíem haver patit al·luci­na­ci­ons a causa de dro­gues que es pro­ba­ble que por­tes­sin per expe­ri­men­tar l’ajuda que els hi podien fer en con­di­ci­ons adver­ses”, explica Jan­dro González, que veu com a causa més fac­ti­ble de les morts l’acció del vent catabàtic, una massa d’aire fred d’alta den­si­tat de carac­terísti­ques gai­rebé sòlides. “Tan­ma­teix, jo pre­fe­reixo que­dar-me amb la idea de que es tracta d’un mis­teri que crec que mai ningú resoldrà”, explica el dibui­xant.

Jan­dro González uti­litza dos cro­ma­tis­mes en l’obra: dues tona­li­tats que dife­ren­cien els dos temps en què està nar­rada l’obra: la dels fets dels alpi­nis­tes i la de l’ope­ració d’inves­ti­gació dels esde­ve­ni­ments.

El també pro­fes­sor de l’escola de còmic Joso lamenta que sigui França on es publi­qui ori­gi­nal­ment el còmic. “Però si no fos pel mer­cat franco belga no podríem viure la majo­ria d’ autors de tot l’Estat. A França, a banda de pagar sous més alts, valo­ren molt el nos­tre talent i això pro­voca a vega­des la queixa dels autors fran­ce­sos”.

Aquesta relació fran­cesa va ser­vir perquè el guio­nista Cédric Mayen con­tactés amb ell. “Em conei­xia pel meu tre­ball al còmic La vam­pira de Bar­ce­lona i com jo és un amant dels mis­te­ris i dels true cri­mes. Ens vam posar d’acord ràpida­ment”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia