Mor l’historiador de l’art Jordi González Llàcer

Molt aviat, només a sei­xanta-cinc anys, ha mort l’his­to­ri­a­dor de l’art Jordi González Llàcer. Fill de la intensa pin­tora Teresa Llàcer –que el sobre­viu als seus esplen­do­ro­sos però ado­lo­rits noranta anys–, es lli­cencià en Filo­so­fia i Lle­tres, secció d’Art, a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (1983), i es doc­torà a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (1996), amb una tesi sobre el pin­tor Josep Amat.

Fou pro­fes­sor a la Facul­tat de Belles Arts de la UB i sobre­tot a la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra (1993-2001), i com a pin­tor i dibui­xant que també era –tasca cre­a­tiva menys cone­guda d’ell– ensenyà igual­ment a l’Acadèmia San­vi­sens, ja que havia man­tin­gut una relació quasi filial amb el seu fun­da­dor, el pin­tor Ramon San­vi­sens, sobre qui Jordi González publi­ca­ria diver­sos tex­tos com El pin­tor davant l’espill: els auto­re­trats de Ramon San­vi­sens (Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya 1990) o Ramon San­vi­sens (1917-1987) expo­sició antològica (Ajun­ta­ment de Sit­ges, 2007).

Cen­trat en la pin­tura del segle XIX tardà i del segle XX pri­me­renc, publicà alguns lli­bres de con­sulta obli­gada, com el que ela­borà jun­ta­ment amb Jordi À. Car­bo­nell sobre Joa­quim Vay­reda (Ausa, Saba­dell 1991 i 1993), o un estudi sense pre­ce­dents sobre el pin­tor de la Conca de Bar­berà, però actiu a Anda­lu­sia, José Nogué Massó 1880-1973  (Bar­ce­lona, Edi­ci­ons Cata­la­nes, 1990), i la mono­gra­fia de referència sobre Joan Serra (Saba­dell, Ausa, 2003), pin­tor emblemàtic del grup dels Evo­lu­ci­o­nis­tes. Sobre el tema de la seva tesi doc­to­ral publicà Josep Amat dins la col·lecció Car­men Thys­sen Bor­ne­misza (2002) i par­ti­cipà en el catàleg de l’expo­sició monogràfica que se’n va fer a la sala Blan­querna de Madrid (1996). Publicà també diver­ses mono­gra­fies sobre pin­tors con­tem­po­ra­nis, entre els quals la seva mateixa ger­mana Elena (Blau, Ver­mell i Groc, Bar­ce­lona 2000), pre­ma­tu­ra­ment des­a­pa­re­guda.

Obra de gran trans­cendència, prèvia a la seva etapa de madu­resa, va ser el Dic­ci­o­na­rio Ràfols de artis­tas con­tem­poráneos de Cata­lu­nya y Bale­a­res (1985-89), edi­tat per Martí March Reñé i asses­so­rat per Rafael San­tos Tor­ro­e­lla, en el que Jordi González exercí la redacció i era qui estava al peu del canó en quant als con­tin­guts. És un dic­ci­o­nari en qua­tre volums, de gran uti­li­tat, que posava àmpli­a­ment al dia la part con­tem­porània de l’històric dic­ci­o­nari que havia diri­git J. F. Ràfols els anys cin­quanta.

Col·laborà a diver­ses publi­ca­ci­ons més, fou un con­fe­ren­ci­ant molt actiu i, al marge de l’art, posà poe­mes al lli­bre de gra­vats de la seva mare 50 nada­les (R. Cam­pro­don, Santa Perpètua de Mogoda 2021) i, en una altra mos­tra de la seva ver­sa­ti­li­tat, for­mava part també d’un grup de rumba, bossa nova i música lla­tina, i havia com­po­sat música de tango.