Llibres

Cultura

Mor Alice Munro, Premi Nobel de literatura el 2013

L’escriptora canadenca tenia 92 anys i era considerada la mestra del relat curt

L’escrip­tora cana­denca Alice Munro (Wing­ham, Onta­rio, 1931), Premi Nobel de lite­ra­tura el 2013, ha mort als 92 anys, segons han avançat mit­jans del seu país. Patia demència des de feia més d’una dècada i vivia en una residència, on va per­dre la vida dilluns pas­sat.

Munro era una mes­tra, la reina segons els crítics, del relat curt. Quan va rebre el Nobel els acadèmics la van acla­mar pel seu “har­moniós estil de rela­tar que es carac­te­ritza per la seva clare­dat i rea­lisme psi­cològic”. Van jus­ti­fi­car la seva decisió per la seva “habi­li­tat per mos­trar les con­tra­dic­ci­ons dels éssers humans”. “És una fantàstica retra­tista dels homes”, va afe­gir, Peter Englund, secre­tari per­ma­nent de l’Acadèmia Sueca.

La decisió va sor­pren­dre a alguns ja que Munro no va escriure mai novel·les –la joia de la corona nar­ra­tiva. Altres van aplau­dir la decisió ja que aquell Nobel res­ca­ba­lava defi­ni­ti­va­ment un gènere, els dels con­tes, que havia estat menys­tin­gut durant molt de temps per la crítica.

El cas de Munro va ser el d’una dona que va ser capaç de for­jar el seu propi destí tren­cant mot­lles i anant a con­tra­cor­rent. En una de les poques entre­vis­tes que va con­ce­dir, a la revista The New Yorker (novem­bre del 2012), expli­cava que l’havien edu­cat per pen­sar que “el pit­jor que podia fer en la seva vida era cri­dar l’atenció”. Per­ta­nyia a una rígida família pres­bi­te­ri­ana. La seva mare era pro­fes­sora i el seu pare, gran­ger. Va començar a estu­diar peri­o­disme i filo­lo­gia anglesa a la Uni­ver­si­tat de Wes­tern Onta­rio, però la va aban­do­nar per casar-se el 1951. Va tenir tres filles i es va tras­lla­dar a Victòria, on el seu marit va obrir una lli­bre­ria. El 1972 es va divor­ciar i qua­tre anys més tard es va casar amb Gerald Frem­lin. Fins que va emma­lal­tia va viure a Clin­ton, prop de la seva casa d’infància al sud-oest d’Onta­rio.

Va començar a escriure de jove i va publi­car en diver­ses revis­tes, però no va edi­tar el seu pri­mer lli­bre de con­tes fins al 1968, Dance of the Happy Sha­des. El 1971 va publi­car una col·lecció d’històries Lives of Girls and Women, i després van arri­bar títols com Who do you think you are? (1978), The Moons of Jupi­ter (1982), Runaway (2004), The View from Castle Rock (2006), i Too Much Hap­pi­ness (2009), traduïda al català com Massa feli­ci­tat. El seu lli­bre més auto­bi­ogràfic va ser Esti­mada vida, on va incloure les seves qua­tre peces més per­so­nals.

Les seves obres tenien com a nexe comú l’esce­nari de peti­tes ciu­tats on la lluita per unes con­di­ci­ons de vida accep­ta­bles pro­voca en oca­si­ons con­flic­tes morals. En el seu debut lite­rari ja va anar acom­pa­nyada d’una defi­nició que no l’aban­do­na­ria mai: “La mes­tressa de casa que troba temps per escriure relats.” En els seus relats Munro par­lava sobre­tot de dra­mes per­so­nals de la gent cor­rent, que havia de fer front a situ­a­ci­ons límit o a cruïlles que mar­ca­rien la seva vida, per bé o per mal.

Al Canadà va ser bate­jada també com l’autora més pro­pera a Txèkhov que havien tin­gut mai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia