El Danseu converteix un paller de les Piles en un teatre

El Dan­seu Fes­ti­val (del 9 a l’11 d’agost a les Piles) trans­for­marà un paller del muni­cipi en un tea­tre de gran for­mat. El fes­ti­val manté el seu impuls a la cre­ació local, esta­tal i inter­na­ci­o­nal copro­duint mun­tat­ges i res­po­nent a la demanda d’acti­vi­tat cul­tu­ral a les Piles (Conca de Bar­berà), petit muni­cipi on hi viu una sei­xan­tena de per­so­nes, i n’hi ha cen­sa­des poc més de 200. Per pri­mer cop, el fes­ti­val ha plan­te­jat un focus de cre­a­dors bel­gues amb sig­na­tu­res tan potents com ara Wim Van­dekey­bus (que ja han acor­dat copro­ducció pel 2025). La pro­gra­mació, en rea­li­tat, també incor­pora altres muni­ci­pis veïns com ara Santa Coloma de Que­ralt (Tea­tre L’Estre­lla) i Tar­ra­gona.

Dan­seu Fes­ti­val inclou una vin­tena de pro­pos­tes de circ i movi­ment pen­sat per a un públic molt ampli. La peça de més enver­ga­dura en el fes­ti­val és Made of space (Mer­cat de les Flors, 2021), de Guy Nader i Maria Cam­pos. Pro­ba­ble­ment, l’artista més local és Glòria Ribera, filla de Guis­sona, a 20 minuts de les Piles. A Parné (Fira Tàrrega, 2021), la rei­vin­di­ca­dora del vede­tisme català pre­senta un con­cert per­formàtic de cuplet i revista. Marga Socias planta la seva ins­tal·lació (per a famílies) Si fóssim flors, que ja es va estre­nar en el Sismògraf el 2023. De l’àmbit local, també cal sumar la core­o­gra­fia de Ceci­lia Cola­crai (una balla­rina argen­tina que fa 20 anys que s’ha arre­lat a Bar­ce­lona) amb R.A.V.E. i la com­pa­nyia lla­ti­no­a­me­ri­cana resi­dent a la Nau Iva­now de Bar­ce­lona Los Escul­to­res del Aire amb The kid next to me, una petita peça entre un pare artista i el seu fill. També breu és el número de mala­ba­risme de De tu a tu. El col·lec­tiu Mur pre­senta només un número del seu espec­ta­cle. La Cerda signa un extracte d’El baile de la zurda, un home­natge al ball, a les ganes de viure ballant mal­grat tot. Los Infor­malls inter­vin­dran amb el seu espai habi­tual a la impro­vi­sació, amb el qual inten­ten interac­tuar amb el públic. Âkri, un joc cir­cense amb pràcti­ca­ment una escala i una porta, de Manuel Rosés, serà un dels des­co­bri­ments per la seva acrobàcia i humor de l’absurd. Tot i que es va pre­sen­tar com a works­hops en la Fira Tra­pezi del 2023, ja té unes 200 fun­ci­ons pre­vis­tes d’aquest solo.

Dan­seu Fes­ti­val té una funció expan­dida: Tra­ces, del coreògraf Van­dekey­bus, es pro­gra­marà dins el FITT, a finals d’agost a Tar­ra­gona. El focus belga ha permès eixir un nou node de la xarxa de fes­ti­vals d’estiu de l’àrea de Tar­ra­gona.

Dan­seu Fes­ti­val va néixer quan, el 2013, van voler pre­sen­tar un work-shop després d’una residència d’artis­tes a les Piles. No comp­ta­ven tenir gaire públic i s’hi van aple­gar més de 200 per­so­nes. Es van ado­nar que el poble dema­nava una acti­vi­tat cul­tu­ral. Avui, el 75% del pres­su­post té un finançament públic (entre Ajun­ta­ment, Dipu­tació de Tar­ra­gona, Gene­ra­li­tat i Unió Euro­pea). Dels 20 títols de la pro­gra­mació, només sis són de paga­ment (i a preus molt popu­lars). Segons el fes­ti­val, l’impacte econòmic del fes­ti­val tri­plica l’apor­tació de l’admi­nis­tració i tenen la garan­tia que la des­pesa es queda al ter­ri­tori.

Tot i que s’equipa una zona per a rulots i acam­pada, el direc­tor Pau Estrem admet que ha cal­gut fer un sudoku per poder aco­llir els 67 artis­tes que pas­sa­ran pel fes­ti­val en allot­ja­ments pro­pers: hi ha 27 cases rurals per l’entorn. El fes­ti­val cal­cula que arri­ba­ran als 3.000 espec­ta­dors aquest any (ente­nent que hi haurà mol­tes per­so­nes que veu­ran diver­ses acci­ons). Estrem diu, orgullós, que ben pocs fes­ti­vals poden mul­ti­pli­car per 10 l’assistència als espec­ta­cles dels seus veïns cen­sats.Bona part del públic és de la zona. I és que als micro­po­bles hi ha un cons­tant des­plaçament els dies de mer­cat, de fes­tes o de fes­ti­vals.