La Fura contagia l’èxtasi del seu ‘Carmina Burana’

Que un espec­ta­cle ompli cinc fun­ci­ons de l’Audi­tori de Girona, reu­nint fins diu­menge 5.564 espec­ta­dors, ja diu molt de l’obra que s’hi repre­senta. Es tracta de Car­mina Burana, una de les obres més popu­lars de la música clàssica, que, a més, arriba amb la versió del gran clàssic que la Fura del Baus ha pas­se­jat per tot el món. Aquest ha estat l’espec­ta­cle esco­llit per obrir el fes­ti­val Tem­po­rada Alta, que, durant 11 set­ma­nes, ofe­rirà la seva pro­gra­mació més ambi­ci­osa.

El mun­tatge diri­git per Car­lus Padrissa té una posada en escena espec­ta­cu­lar de la reco­ne­guda obra musi­cal del com­po­si­tor Carl Orff, que dis­posa de més d’una cin­quan­tena d’artis­tes per ela­bo­rar una experiència sen­so­rial, musi­cal i tea­tral vol­gu­da­ment immer­siva. I par­ti­ci­pa­tiva, amb interac­ci­ons amb el públic, fins i tot per part del direc­tor d’orques­tra. Tot, amb una estètica entre kubricki­ana (els goli­ards sem­blen sor­gits d’Eyes wide shut) i japo­nesa (màsca­res, maqui­llatge i algu­nes ves­ti­men­tes).

Hi tro­bem molts ele­ments carac­terísti­ca­ment furers. En pri­mer lloc, un gran cilin­dre situat al bell mig de l’esce­nari que embol­ca­lla l’orques­tra i ser­veix com a pan­ta­lla tri­di­men­si­o­nal on es pro­jec­ten il·lus­tra­ci­ons i mun­tat­ges audi­o­vi­su­als de la cèlebre obra, com­posta entre el 1935 i el 1936 per Orff a par­tir de 24 poe­mes dels 300 reco­llits en un còdex del segle XIII. Una lluna gegant, un des­gel, un èxtasi flo­ral, una verema en directe, les taver­nes, can­tants pen­jats de grues o sub­mer­gits sota litres de vi, aigua i foc són alguns dels ele­ments esce­nogràfics que acom­pa­nyen aquests ver­sos can­tats que enal­tei­xen el plaer de viure, l’interès pels pla­ers ter­re­nals, l’amor car­nal i el gaudi de la natu­ra­lesa. També, una obra uni­ver­sal que tracta sobre el pas a la puber­tat i l’empo­de­ra­ment femení, amb una nena que passa a ser dona.

Una versió de La Fura dels Baus que s’adiu molt amb l’espe­rit ori­gi­nal con­ce­but per Orff, gran amant de les noves tec­no­lo­gies i les seves pos­si­bi­li­tats escèniques ja en el seu dia. Recor­dem que La Fura va for­mar-se en els seus ini­cis de fes­tes tra­di­ci­o­nals com ara la Patum de Berga i els cor­re­focs.