Aguanteu la posició!

Fa por a la guilla. Ho diria l’àvia Neus i ho diu en Santi, el meu amic caçador. Fa por a la guilla sentir Zapatero presumir dient que ja no li cal amagar (fins ara sí?) que ell és el negociador de fons a Brussel·les amb Puigdemont. Justament, ell! Vint-i-dos anys després del “Apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya” (13 de novembre del 2003 al Sant Jordi) surt a dir-nos que hi haurà coses el segon semestre del 2025 i que va per llarg. El 2026 i el 2027 i més enllà. Ara surt ell, com per Nadal va treure el cap el mediador, per al febrer demanar la retirada de la moció de confiança. Quina en prepara Zapatero? Tant de secret i tant de passamuntanyes, i el dia que necessiten generar distracció fan una passejada a cara descoberta. Diu que s’ha d’anar al reconeixement de la identitat nacional de Catalunya, que ha parlat molt amb Puigdemont, que li ha agafat confiança, potser més que confiança, i que no s’ha de menysprear ni políticament ni intel·lectualment, el president. Diu que estan “desfent un camí (hem de suposar que el de la independència) i intentant construir-ne un de nou (hem de suposar que el del més autonomisme empantanegat, i també dit federalisme)”. Por a la guilla, de veritat. I por a la guilla revela el missatge del president a les joventuts en el moment en què La Vanguardia publica l’entrevista. “Aguanteu la posició”, diu. Mentre fem tractes amb Zapatero? No és contradictori i esperpèntic, president?