ART
La Fundació Dalí compra un oli surrealista i l’exposa pels 50 anys del teatre museu
La Fundació Dalí ha comprat una pintura de l’artista empordanès del 1932 que forma part de la seva etapa surrealista. Es tracta d’El naixement de les angoixes líquides i representa un xiprer de la base del qual raja una font, en primer terme, un dels elements recurrents del pintor, que el va fer servir en diverses obres, amb el paisatge empordanès de fons, interpretat de manera enigmàtica. Feia temps que la fundació tenia la voluntat d’adquirir alguna altra obra de Salvador Dalí per enriquir el seu fons, però no n’hi havia cap que li acabés de fer el pes, segons ha explicat la directora dels museus dalinians, Montse Aguer, fins que va sortir la possibilitat de comprar aquesta peça en una subhasta a Christie’s de Londres. L’obra, que completa la col·lecció de pintura surrealista des de la compra de Carretó fantasma (1933) el 2013, ja està penjada al Teatre Museu de Figueres, en una de les tres exposicions que s’han presentat aquest dilluns amb motiu de la celebració dels 50 anys de la creació del museu.
La programació de l’aniversari la componen l’audiovisual El Teatre-Museu Dalí. Història de l’art breu, però clara, per Salvador Dalí, que ofereix una nova lectura del museu tot resseguint la trajectòria artística de Dalí i revelant la seva interpretació personal de la història de l’art, i les exposicions El Teatre-Museu Dalí: un organisme viu, L’aparell fotogràfic tou: una visió daliniana i Els meus pintors predilectes: Velázquez, Vermeer, Rafael.
En la primera, que serà permanent a partir d’ara, s’hi mostra una selecció de 50 peces, entre les quals hi ha 7 dibuixos, 43 reproduccions fotogràfiques del seu amic i col·laborador Meli (són còpies actuals realitzades pel seu fill Jordi Casals) i una peça audiovisual de 5 minuts de durada amb filmacions d’època en què s’observa Dalí intervenint en la construcció del seu museu. Presentada de manera cronològica, des de l’inici del plantejament del museu fins a la seva inauguració l’any 1974, inclou un apartat dedicat a intervencions posteriors, on dibuixos, fotografies i filmacions d’època mostren al visitant de quina manera Dalí es va involucrar en la creació de la seva última gran obra. Entre els dibuixos preparatoris, destaca una adquisició de l’any 2023 procedent d’una col·lecció particular.
A L’aparell fotogràfic tou: una visió daliniana, comissariada, com l’anterior, per Rosa M. Maurell i per Clàudia Galli, es presenten 27 reproduccions fotogràfiques organitzades cronològicament segons artistes o etapes de la història de l’art, excepte l’últim apartat, que agrupa referents de Dalí, les obres dels quals formen part de la seva col·lecció particular i que es poden veure a la Sala d’Obres Mestres del museu. També s’hi poden descobrir algunes imatges inèdites: les fotografies de Gala i Dalí al Museu del Louvre (Atlantic Press), adquirides per la Fundació Dalí, i d’altres de poc conegudes com les que Silvio Durante va fer de Dalí davant l’obra d’Antonello da Messina; la fotografia de l’artista al Metropolitan de Nova York al costat de l’oli L’illa dels morts de Böcklin, una de les seves passions, o la de Dalí sota el fresc de l’Aurora de la col·lecció particular de Max Scheler.
A més d’explorar una vessant poc coneguda de l’artista com a visitant ell mateix de museus, aborda la formació de la mirada de Dalí, que definia l’ull justament com a “aparell fotogràfic tou”. Aquest concepte permet connectar amb la darrera exposició, Els meus pintors predilectes, i el nou quadre adquirit, on l’empremta de Vermeer és evident. Comissariada per Carme Ruiz i Lucia Moni, la mostra presenta 13 pintures, algunes de les quals de les sales de reserva i poc vistes, i la gravació d’un holograma. L’exposició es divideix en tres àmbits, cadascun dels quals parteix d’un autoretrat del mateix Dalí o, excepcionalment, de Dalí identificat com a Vermeer, en una obra que representa, en sentit metafòric, una al·legoria de la història de la pintura. També hi ha una interpretació daliniana de Las Meninas i un espai sobre Rafael, el pintor en qui més s’emmirallava.