Setembre literari

A l’agost les edi­to­ri­als tan­quen la para­deta, però els edi­tors mar­xen de vacan­ces amb la feina enge­gada. Al setem­bre, la roda ha de tor­nar a girar per por­tar les nove­tats a la lli­bre­ria i satis­fer els lec­tors que espe­ren els títols d’escrip­tors de renom.

Un d’aquests títols és l’últim Paul Aus­ter, que ens pre­senta un enigmàtic Man in the dark. La nova novel·la de l’escrip­tor nord-ame­ricà sor­tirà en anglès l’1 de setem­bre i l’endemà ja serà a les lli­bre­ries d’aquí, publi­cat per Edi­ci­ons 62 i Ana­grama. El mateix autor vindrà a Bar­ce­lona a l’octu­bre per pro­mo­ci­o­nar el nou lli­bre.
Curi­o­sa­ment, els lec­tors de danès i neer­landès ja l’han pogut lle­gir en les seves llengües abans que se’n publi­qui l’ori­gi­nal. Aus­ter ha deci­dit així afa­vo­rir els edi­tors que es veuen afec­tats per la com­petència de l’anglès. Irving, Coet­zee i Le Carré també s’han afe­git a aquesta pràctica que pro­te­geix les llengües més mino­ritàries i que en català encara no s’estila. Tot arri­barà... o no.

De tota manera, el dia 2 de setem­bre serà a les lli­bre­ries Un home a les fos­ques. El lli­bre narra l’insomni pro­duc­tiu d’un home que al llarg d’una nit inventa històries per entre­te­nir-se i obli­dar desgràcies com la mort de la dona i la tris­tesa de la filla per la pèrdua del marit. Una d’aques­tes històries és una guerra civil als Estats Units actu­als. Pur estil Paul Aus­ter, però feina feta en només tres mesos perquè, segons l’autor, ja feia un parell d’anys que car­re­te­java la novel·la dins del cer­vell i li va sor­tir a raig.

L’altre pes pesant inter­na­ci­o­nal que s’espera per a aquest setem­bre és Sal­man Rush­die, amb Els fills de la mit­ja­nit. No és una nove­tat al món, però sí per a molts lec­tors en català. El lli­bre estava des­ca­ta­lo­gat i Bro­mera el ree­dita ara. La publi­cació és opor­tuna: la novel·la ha estat ele­gida pels lec­tors com el millor premi Booker de les qua­ranta edi­ci­ons d’aquest guardó de la llen­gua anglesa, és a dir, que Els fills de la mit­ja­nit és el Booker dels Bookers.

Amb aquest lli­bre Rush­die explica la història de l’Índia moderna i la seva com­ple­xi­tat a través de la figura d’un per­so­natge nas­cut el dia de la inde­pendència de l’Imperi Britànic. Tal com és marca de la casa, la nar­ració màgica i el rea­lisme més sarcàstic fan un còctel ben genuí. Per al febrer de l’any vinent, Bro­mera té pre­vist publi­car l’última novel·la de l’autor amb el títol L’encan­ta­dora Florència. El lli­bre porta set­ma­nes en les llis­tes dels més venuts de The New York Times.

Una altra autora que arriba ava­lada amb premi i que també és a les llis­tes és Geral­dine Bro­oks, l’últim Pulit­zer, amb Els guar­di­ans del lli­bre. La novel·la té tots els com­po­nents per con­ver­tir-se en el best­se­ller que està sent en el món anglo­saxó. Si més no, d’això n’estan con­vençuts a La Magrana i a RBA, que són els qui la publi­ca­ran aquí aquest setem­bre.

Bro­oks explica la història d’un còdex real, el Hag­ga­dah de Sara­jevo, que un bibli­o­te­cari bosnià va sal­var dels bom­bar­de­jos de l’any 1940. Les inves­ti­ga­ci­ons d’una con­ser­va­dora de manus­crits ens per­me­tran viat­jar per les pàgines d’aquest lli­bre i per la Viena de finals del segle XIX, la Venècia del 1609, la Bar­ce­lona que assis­teix a l’expulsió dels jueus a finals del segle XV i la Sevi­lla de la mateixa època, on s’il·lus­tra el lli­bre. Les intri­gues reli­gi­o­ses no són sinònim de best­se­ller, però si tenim en compte els pre­ce­dents, tot sem­bla indi­car que el Sant Ofici i els edi­tors han sig­nat un pacte secret i, en aquesta ocasió, el binomi mis­teri-religió tor­narà a fun­ci­o­nar.

Qui també s’ha ins­pi­rat en la història d’un text per­dut és Dai Sijie. Després de l’èxit de Bal­zac i la petita modista xinesa, Edi­ci­ons 62 publi­carà aquest setem­bre Una nit que no havia sor­tit la lluna. En aquest cas, la intriga se cen­tra en un manus­crit que Buda va lle­gar als seus dei­xe­bles i que Mao va con­fis­car durant la Revo­lució Cul­tu­ral.

I de tex­tos per­duts i no per­duts, de lli­bres per lle­gir i d’històries ina­ca­ba­des ens parla un altre autor que treu nove­tat i que cada cop té més relleu inter­na­ci­o­nal, ja que ja l’ha pre­sen­tada a Mèxic. Enri­que Vila-Matas publica Dia­rio volu­ble, a Ana­grama. Els seus lec­tors habi­tu­als podran des­co­brir un Vila-Matas més pen­dent d’allò que passa a l’exte­rior que no pas de les seves cabòries, com ens té més acos­tu­mats.

Pel que fa a la lite­ra­tura en català, cada cop és més habi­tual que els autors més lite­ra­ris publi­quin durant la tem­po­rada de tar­dor per fugir del soroll mediàtic de Sant Jordi.

Per a aquest setem­bre, hi haurà nove­tat de Joan-Lluís Lluís, a La Magrana. L’autor de Con­versa amb el meu gos sobre França i els fran­ce­sos treu nova novel·la amb títol breu: Aigua­fang. En aquesta ocasió l’autor de la Cata­lu­nya Nord situa la trama a Bar­ce­lona i retrata una soci­e­tat con­su­mista i deca­dent.

Un tast de Por­cel
Men­tre espe­rem l’últim Por­cel, Cada cas­tell i totes les ombres, que sor­tirà per la tem­po­rada de Sant Jordi amb la meda­lla del premi Sant Joan, Edi­ci­ons 62 ree­dita Les pomes d’or. La novel·la va ser publi­cada el 1980, quan l’escrip­tor ja va pre­sa­giar l’interès per qüesti­ons esotèriques i ens va enviar a una recerca del Sant Grial que ja no es tro­bava a les lli­bre­ries. La novel·la és, fins a aquest setem­bre, intro­ba­ble.

Un altre autor lite­rari que té nove­tat és Julià de Jòdar, amb Noi, ¿has vist la mare ama­gada entre les ombres? Proa publica aquest relat frag­men­tari de la vida con­tem­porània posat en boca d’un pro­ta­go­nista inqui­e­tant.

L’altre nom que podrem tro­bar al setem­bre és Lolita Bosch amb La família del meu pare (Empúries), un lli­bre més grui­xut del que ens té acos­tu­mats l’autora. Bosch l’ini­cia amb una frase ben sug­ge­rent: “Jo no vaig néixer en un lloc sinó en una història”. Tot indica que aquest setem­bre se’ns ha girat feina.