El blanc i negre s’imposa

Malgrat que la bombolla de l’edat d’or fa temps que es desinfla, encara trobem puntualment sèries i minisèries que sobresurten i dignifiquen la dedicació que emprem del nostre preuat temps a la petita pantalla (en el format que sigui).

De la tria que us proposem, hem cregut convenient escollir-ne de noves, és a dir, no incloure les noves temporades de sèries de les quals tots tenim alguna dèria, sigui La casa del dragón (la segona a HBO Max), The bear (una esteticista tercera entrega) o True detective: night country (que arrenca prou bé, però es perd en la immensitat polar). Tampoc destacarem Cobra Kai, amb una entrega d’episodis finals repetitius marcada per les localitzacions d’una Barcelona de guiris amb barret mexicà.

Shogun (Disney+) és sens dubte una de les sèries de l’any. Irregular, imperfecta i amb un actor protagonista que desencaixa del conjunt (Cosmo Jarvis), s’ha de reconèixer que la sèrie sobresurt per un impressionant disseny de producció que transporta l’espectador a les lluites feudals del Japó del segle XVII. Vol ser un Joc de trons, però brilla més en els petits detalls i quan l’intimisme ho impregna tot, fent de l’art del buit tan genuïnament oriental un plaer.

Baby Reindeer (Mi reno de peluche) es va estrenar a can Netflix i, per sorpresa de tots, va esdevenir la sèrie més vista de la plataforma tot i no ser allò que en diríem comercial. Gens ni mica. Tracta sobre un comediant que fa plorar (i no de riure) enamorat de fer-se mal a si mateix de com de devastat psicològicament està per culpa d’una dement que l’assetja i per traumes sexuals del passat. De la mateixa cadena, destaca Ripley, adaptació en format minisèrie de la novel·la de Patricia Highsmith que Hitchcock segur que aplaudiria i en què el blanc i negre aporta un esteticisme que hi encaixa a la perfecció.

No ens cansarem de recomanar No digas nada (Say nothing, a Disney+), adaptació de la prestigiosa novel·la de Patrick Radden Keefe amb què s’esbossa un retrat complex i polièdric del devastador conflicte que ha viscut Irlanda del Nord durant més de quatre dècades. No hi ha bons ni dolents, però sí vides arruïnades per una guerra del tot civil. I entre The penguin (Max) i The gentleman (Netflix), si ens obliguen a escollir-ne una, triem la sèrie de Guy Ritchie amb Theo James encarnant un milionari que se les ha d’heure amb tot tipus de mafiosos quan es veu obligat a traficar amb marihuana quan esdevé l’hereu del patrimoni familiar. Divertidíssima, frenètica i fa el més difícil, millorar una pel·lícula que ja era prou bona.

Ep, també doneu una oportunitat al malvat de Batman!