Convidats d’honor en una festa madrilenya
Un pòquer d’asos ha dominat el cinema espanyol en les quatre darreres dècades, i els premis Goya ho han reflectit premiant-los en les categories de millor pel·lícula, direcció i guió. Tots ells podrien jugar a bitlles amb les seves estatuetes: Alejandro Amenábar en té onze, Fernando Trueba i Fernando León de Aranoa n’han recollit deu i Pedro Almodóvar en suma nou. Només Isabel Coixet està a l’altura d’aquests gegants, amb nou estatuetes que l’han distingit, entre altres títols, per La llibreria (3) i La vida secreta de les paraules (2). També n’ha guanyat dos per documentals. J.A. Bayona ocupa també un lloc destacat en aquesta llista, amb cinc premis Goya, per La sociedad de la nieve (2), Un monstre ens ve a veure, L’impossible i El orfanato. El premi a millor director ha recaigut també en els cineastes catalans Vicente Aranda, Jaime Rosales i Cesc Gay, i en l’apartat de millor direcció novella, la llista s’amplia amb Rosa Vergés, Mariano Barroso, Mar Coll, Carlos Marqués-Marcet, José Corbacho i Juan Cruz, Kike Maíllo i Roger Gual. Sumen dos Goya dels importants Jaume Roures, com a productor; Edmon Roch, com a productor i director de documental, i dos cineastes adoptats per la indústria catalana, tots dos millor guionista i director: el mallorquí Agustí Villaronga (Pa negre) i l’aragonesa Pilar Palomero (Las niñas).
En els apartats d’interpretació també hi ha actors catalans destacats, però no a dalt de tot del rànquing. Vint-i-tres actors catalans han guanyat el guardó en alguna de les sis categories (protagonista, secundari i revelació) en les 38 edicions convocades des del 1986. Javier Bardem és el líder destacat, amb sis estatuetes, seguit per Carmen Maura i Verónica Forqué (quatre). Amb tres estatuetes hi ha vuit actors, tres dels quals són catalans: Eduard Fernández (que demà podria recollir la quarta per El 47), Laia Marull i Candela Peña. Els altres són Penélope Cruz, Luis Tosar, Emma Suárez, Juan Diego i Fernando Fernán Gómez.
