Apareix un aqüeducte romà de fa dos mil anys a Sarrià de Ter

Fa dos mil anys (la datació de la descoberta balla entre l’I aC i el I dC) un aqüeducte d’un metre de fondària abastia una vil·la romana del Pla de l’Horta a Sarrià de Ter (Gironès). Durant aquesta campanya han documentat 18 metres i mig de l’antiga canalització. L’aqüeducte certifica que la vil·la era imponent, perquè com concreta la directora de l’excavació, Ana Costa, les seves dimensions –més d’un metre de fondària- “s’equiparen a l’abastament d’una ciutat més que al d’una residència privada”. En paral·lel, els arqueòlegs han continuat excavant l’àrea de la vil·la de producció agrícola. Aquí han trobat dues estances noves i objectes quotidians com un atuell de bronze, un dau d’os o una moneda amb l’efígie de l’emperador Septimi Sever.

De l’aqüeducte ja se’n coneixia l’existència, perquè als anys 70 (quan es va descobrir el jaciment) se’n va trobar vestigis en una finca privada adjacent als terrenys on hi havia la vil·la romana. Aquestes restes es van documentar als anys 90, però la resta continuava essent un misteri. Fins ara.

L’aqüeducte de la vil·la romana del Pla de l’Horta passava soterrat. “Un aqüeducte és, de fet, una canalització que transporta aigua; en aquest cas, el que hem descobert està excavat a l’argila del terreny i n’aprofita el pendent natural”, concreta la directora de l’excavació.

El tram d’aqüeducte que els arqueòlegs de la UdG han trobat fa 60 centímetres d’amplada i 1,10 metres de fondària. A mesura que avança en direcció nord, el seu pendent davalla un centímetre; cosa que permetia que l’aigua corregués a l’interior sense estancar-se. Costa precisa que l’aqüeducte és “una de les primeres grans estructures” que va tenir la vil·la del Pla de l’Horta. I de fet, la troballa també evidencia quina era la necessitat d’aigua que calia per al seu dia a dia.

L’arqueòloga de la UdG explica que “segurament” el tram que s’ha localitzat al Pla de l’Horta ja es trobava més avall del dipòsit central que rebia l’aigua procedent de l’aqüeducte principal que baixava de la muntanya. És a dir, que la seva funció ja era distribuir-la cap a la zona productiva de la vil·la. Però tot i ser un ramal, Ana Costa posa en relleu que les seves dimensions són rellevants.

La directora de l’excavació explica que la vil·la romana del Pla de l’Horta tenia fonts ornamentals, unes termes pròpies i una àrea productiva potent (on es criaven animals, hi havia conreus i s’hi feia tant vi com oli). La hipòtesi dels arqueòlegs és que, més, s’hi podria fer algun altre tipus d’activitat que també en necessités grans quantitats. “Per tant, això ens porta a pensar que, si continuem excavant l’aqüeducte, en algun moment trobarem un espai on la canalització desemboqui i veure si hi ha restes que ens ajudin a saber-ho”, precisa la directora de l’excavació.

Atuell, llança, dau i moneda

En paral·lel, durant aquesta campanya, els arqueòlegs han continuat excavant la part productiva de la vil·la romana. Aquí, hi han descobert dues estances (de moment, no se’n pot concretar l’ús) que els han permès recular en els segles fins a arribar a l’època d’August. Va ser aleshores quan la residència primigènia que hi havia al Pla de l’Horta (de mitjan segle I aC) es va reformar i es va ampliar amb tota aquesta nova zona de producció.

El fet que, a diferència d’altres zones, aquestes dues estances no estiguessin pavimentades amb morter ha permès als arqueòlegs anar retirant capes de terra i “resseguir tota la seqüència estratigràfica”, concreta Costa. Arribar fins a les primeres estructures els ha fet descobrir, per exemple, que els antics romans van reaprofitar part dels materials d’aquella primera vil·la residencial que es va aterrar per fer el paviment de la nova àrea productiva. També han trobat objectes de la vida quotidiana de la vil·la. No tan sols eines de treball, sinó també troballes vinculades amb l’oci i el dia a dia dels antics romans (o els seus esclaus).

“En aquest àmbit, al segle II dC segurament hi va haver un incendi i tota la teulada va caure; això va segellar una sèrie de materials, que van quedar colgats”, explica Ana Costa. Entre els que ara els arqueòlegs de la UdG han desenterrat hi ha un atuell de bronze força ben conservat, la punta d’una llança (relacionada amb la cacera), grapes de plom amb què es reparaven les grans gerres (dolia) que emmagatzemaven gra o altres productes, agulles per subjectar la roba (fíbules) o peces de metall que formaven part de les corretges dels cavalls.

També s’han trobat algunes monedes. En destaca una, però, on es distingeix clarament l’efígie de l’emperador Septimi Sever (que va comandar l’imperi entre finals del segle II i principis del III dC). I com a curiositat, també ha aparegut un dau fet d’os, amb marques geomètriques per representar els números (i que segurament formava part dels pocs moments d’oci que tenien els esclaus).

La campanya arqueològica d’aquest 2025 al Pla de l’Horta va començar el 7 de gener i s’allargarà fins al 14 de febrer. Les excavacions que periòdicament la UdG fa al jaciment de Sarrià de Ter reben dues fonts de finançament. Per una banda, els recursos que aporta el conveni Gerunda, signat entre la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Sarrià i la universitat; i per l’altra, els que provenen dels projectes quadriennals de recerca que aporta la Generalitat.