Suu: “El dubte, als joves, ens abraça en tots els aspectes de la vida”

Quan, l’any 2018, va debutar amb Natural, Suu (nom artístic de Susana Ventura) tot just feia unes setmanes que era major d’edat. “Ara, per sort, les coses han canviat, però, en aquells temps, fer-se valer sent dona i jove no era pas senzill”, recorda dels temps en què, entre bambolines, en el circuit de festes majors, poca presència femenina hi havia més enllà de la seva i Roba Estesa. “A vegades no tenia més remei que ser un pèl estúpida i obrir-me camí a cops de colze...”

Set anys després, i amb cançons, com ara Tant de bo i Eres un temazo, que, durant aquest temps, s’han incrustat a les orelles d’una jove generació de catalans, Suu publica el seu quart disc: Material sensible (Halley Records), en què, com ha fet des del principi, canta tant en català com en castellà i es posa al servei de sis productors diferents, entre els quals Arnau Vallvé (Manel) i Sr. Chen (Lildami). “He hagut de portar una mica la batuta perquè el disc, amb tanta gent, tingués una coherència estètica i no quedés una mica Frankenstein”, reivindica tanmateix.

El títol, diu, fa referència a com va sentir-se durant la gestació del disc: “Quan em poso a fer cançons, que en el meu cas són sempre molt autobiogràfiques, i quedo tan exposada, em sento vulnerable i m’adono que estic feta de material sensible”, explica. “Si no fos així és probable que, més que cançons, fes qualsevol altra cosa, però a vegades penso que estaria bé ser una mica més permeable i que no m’afectessin tant determinades coses.”

Suu ens comenta les dificultats que tot sovint comporta fer conviure aquesta sensibilitat en un món en què, a l’escenari, o a les xarxes, se suposa que t’has de mostrar “forta”, i, durant l’entrevista, insisteix en la importància que ha tingut en ella “anar a teràpia”. “Quan la teva feina es basa en el fet que t’aplaudeixin, pots tornar-te imbècil en un temps rècord”, admet. “És important, doncs, tocar de peus a terra i tenir ben a prop família i amics. Jo, però, visc sola, i les directrius que em donen a teràpia em serveixen per saber on estic i no començar a fer volar coloms...” Se n’ha trobat gaires, en aquest ofici, de persones a qui la música, o la fama, ha fet imbècils? “Bé, segur que en aquesta taula [on, a més d’El Punt Avui, hi ha un representant de la seva discogràfica] tots n’hem vist uns quants”, diu tot somrient. “Els clisses de seguida, però, i ben aviat aprens a tractar-los. Quan entres en un camerino ja saps a qui val la pena dedicar una conversa i amb qui no cal ni que ho intentis.”

Material sensible és, diu també la cantant, el seu “gran disc del dubte”. “Fer un disc sempre treu de mi la part més dubitativa, però em vaig adonar que, aquesta vegada, m’estava fent moltes preguntes. Procuro sempre fer un disc diferent de l’anterior perquè jo canvio i crec que els discos han de reflectir-ho, però això fa que et qüestionis si vas pel bon camí o t’equivoques. A vegades tinc la sensació, però, que, als joves, el dubte, davant la incertesa en temes com ara la feina i l’habitatge, ens abraça en tots els aspectes de la vida. Fins i tot en l’amor, ja que costa molt estar segur d’una cosa sense saber on seràs demà.” Suu presentarà el seu quart disc el dia 28 a Razzmatazz (Guitar BCN) i l’11 d’abril, al Teatre Municipal de Girona (Festival Strenes).