Cultura
L'humor més groc
“És una pel·lícula en 2D, amb moltes escenes de nusos, i catalogada per a més grans de 13 anys”. Al Jean, productor i guionista de Los Simpson: la película, explica així, amb un punt d’ironia apropiat per parlar d’aquesta popular família, amb què es trobaran els espectadors d’una trentena de països on avui s’estrena l’adaptació de la sèrie televisiva. A diferència de la majoria de films animats, però, no s’estrenarà doblada al català.
No és cap novetat que una sèrie es vesteixi de llarg a les pantalles de cinema. I menys encara tractant-se de tot un fenomen, una sèrie de la qual s’han produït i emès 400 episodis durant 18 temporades, sense interrupció. Una sèrie que compta amb incomptables premis i guardons, entre els quals destaquen 23 Emmys i el fet d’haver estat designada per la revista Time el millor programa de televisió de tots els temps.
El que sí que sorprèn, en canvi, és que hi hagi una primera pel·lícula en aquests temps en què Hollywood ha apostat per les seqüeles i ha convertit el cinema en l’equivalent a gran escala de les sèries de televisió. Amb poques excepcions, els grans títols comercials de l’estiu són els nous capítols de Piratas del Caribe, Shrek, Harry Potter, Spider-Man, La Jungla 4.0...
Llarga espera
Per què una sèrie de tant d’èxit ha trigat tants anys a arribar al cinema? De fet, els primers rumors sobre l’adaptació al cinema ja es van produir als anys 90, i el 2003 ja hi havia un primer guió, del qual poca cosa en queda: els gags estan tan vinculats a l’actualitat que molts no han resistit. No va ser fins al 2006 que Matt Groening, el creador de la família, i el seu productor executiu James L. Brooks (La força de la tendresa. Millor, impossible) van decidir que era el moment de fer-ho. Hi té a veure el gran nombre de seguidors que ha anat acumulant la sèrie al llarg de 18 temporades. Tot i que, segons els responsables, els fans en gaudiran especialment, no s’obliden de la resta: “La història és independent, perquè una persona que no segueixi la sèrie pugui entendre la pel·lícula fàcilment”.
Un nombrós equip de guionistes veterans de la sèrie (17 persones en total) signen també el guió de la pel·lícula. No va ser fàcil trobar una bona història, capaç de mantenir l’atenció durant gairebé una hora i mitja (87 minuts). El pare de la família, Homer, intentarà salvar el món d’una catàstrofe que ell mateix ha provocat.
El món en perill
Tot comença per culpa de la seva nova mascota, un porc, que acaba provocant la contaminació de la ciutat de Springfield amb els residus nuclears de la central on treballa Homer. Una multitud de gent enfurismada i venjativa cau sobre la llar dels Simpson, i la família s’escapa pels pèls i no triga a quedar dividida. El desastre que provoquen crida l’atenció del president dels Estats Units, Arnold Schwarzenegger, i del cap de l’Agència de Protecció Mediambiental, que prepara un pla diabòlic per aturar la catàstrofe.
Paròdia de família actual
Com ja havien fet temps enrere Els Picapedra (1960-1966), Los Simpson s’inspira en (i parodia) la família de classe mitjana nord-americana. Tot i les polèmiques inicials, en realitat la sèrie, lluny d’atacar la institució familiar, la defensa aferrissadament. Antena 3 l’ha emès amb èxit des del 1994 a l’Estat espanyol, i avui ha programat en horari de màxima audiència l’especial Los Simpson. 20 años.
Un dels seus grans mèrits és el doble nivell de lectura que permet: bàsicament és per a adults, però els nens més grans també hi troben al·licients i entreteniment. Matt Groening, que és guionista i productor executiu del film i creador de la sèrie, assegurava a la presentació del film a Madrid, fa tres setmanes, que tant l’argument de la pel·lícula com de la sèrie s’han fet amb “força llibertat”.
Anys enrere, la sèrie va rebre crítiques dels sectors conservadors i religiosos, però ara estan “prou calmats”, entre d’altres motius, perquè “és de les poques sèries en què els personatges van a l’església”. Tot i així, Groening creu que “Bush seria més feliç si no existissin els Simpson”. El 1992, George Bush pare va proclamar que “necessitem una nació més pròxima als Walton [telesèrie sobre una família tradicional dels EUA] que als Simpson”. Avui, amb l’estrena mundial de la pel·lícula, no deu ser un gran dia per a la família Bush.
No és cap novetat que una sèrie es vesteixi de llarg a les pantalles de cinema. I menys encara tractant-se de tot un fenomen, una sèrie de la qual s’han produït i emès 400 episodis durant 18 temporades, sense interrupció. Una sèrie que compta amb incomptables premis i guardons, entre els quals destaquen 23 Emmys i el fet d’haver estat designada per la revista Time el millor programa de televisió de tots els temps.
El que sí que sorprèn, en canvi, és que hi hagi una primera pel·lícula en aquests temps en què Hollywood ha apostat per les seqüeles i ha convertit el cinema en l’equivalent a gran escala de les sèries de televisió. Amb poques excepcions, els grans títols comercials de l’estiu són els nous capítols de Piratas del Caribe, Shrek, Harry Potter, Spider-Man, La Jungla 4.0...
Llarga espera
Per què una sèrie de tant d’èxit ha trigat tants anys a arribar al cinema? De fet, els primers rumors sobre l’adaptació al cinema ja es van produir als anys 90, i el 2003 ja hi havia un primer guió, del qual poca cosa en queda: els gags estan tan vinculats a l’actualitat que molts no han resistit. No va ser fins al 2006 que Matt Groening, el creador de la família, i el seu productor executiu James L. Brooks (La força de la tendresa. Millor, impossible) van decidir que era el moment de fer-ho. Hi té a veure el gran nombre de seguidors que ha anat acumulant la sèrie al llarg de 18 temporades. Tot i que, segons els responsables, els fans en gaudiran especialment, no s’obliden de la resta: “La història és independent, perquè una persona que no segueixi la sèrie pugui entendre la pel·lícula fàcilment”.
Un nombrós equip de guionistes veterans de la sèrie (17 persones en total) signen també el guió de la pel·lícula. No va ser fàcil trobar una bona història, capaç de mantenir l’atenció durant gairebé una hora i mitja (87 minuts). El pare de la família, Homer, intentarà salvar el món d’una catàstrofe que ell mateix ha provocat.
El món en perill
Tot comença per culpa de la seva nova mascota, un porc, que acaba provocant la contaminació de la ciutat de Springfield amb els residus nuclears de la central on treballa Homer. Una multitud de gent enfurismada i venjativa cau sobre la llar dels Simpson, i la família s’escapa pels pèls i no triga a quedar dividida. El desastre que provoquen crida l’atenció del president dels Estats Units, Arnold Schwarzenegger, i del cap de l’Agència de Protecció Mediambiental, que prepara un pla diabòlic per aturar la catàstrofe.
Paròdia de família actual
Com ja havien fet temps enrere Els Picapedra (1960-1966), Los Simpson s’inspira en (i parodia) la família de classe mitjana nord-americana. Tot i les polèmiques inicials, en realitat la sèrie, lluny d’atacar la institució familiar, la defensa aferrissadament. Antena 3 l’ha emès amb èxit des del 1994 a l’Estat espanyol, i avui ha programat en horari de màxima audiència l’especial Los Simpson. 20 años.
Un dels seus grans mèrits és el doble nivell de lectura que permet: bàsicament és per a adults, però els nens més grans també hi troben al·licients i entreteniment. Matt Groening, que és guionista i productor executiu del film i creador de la sèrie, assegurava a la presentació del film a Madrid, fa tres setmanes, que tant l’argument de la pel·lícula com de la sèrie s’han fet amb “força llibertat”.
Anys enrere, la sèrie va rebre crítiques dels sectors conservadors i religiosos, però ara estan “prou calmats”, entre d’altres motius, perquè “és de les poques sèries en què els personatges van a l’església”. Tot i així, Groening creu que “Bush seria més feliç si no existissin els Simpson”. El 1992, George Bush pare va proclamar que “necessitem una nació més pròxima als Walton [telesèrie sobre una família tradicional dels EUA] que als Simpson”. Avui, amb l’estrena mundial de la pel·lícula, no deu ser un gran dia per a la família Bush.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.