L'humor més groc

“És una pel·lícula en 2D, amb mol­tes esce­nes de nusos, i cata­lo­gada per a més grans de 13 anys”. Al Jean, pro­duc­tor i guio­nista de Los Simp­son: la película, explica així, amb un punt d’iro­nia apro­piat per par­lar d’aquesta popu­lar família, amb què es tro­ba­ran els espec­ta­dors d’una tren­tena de països on avui s’estrena l’adap­tació de la sèrie tele­vi­siva. A diferència de la majo­ria de films ani­mats, però, no s’estre­narà doblada al català.

No és cap nove­tat que una sèrie es ves­teixi de llarg a les pan­ta­lles de cinema. I menys encara trac­tant-se de tot un feno­men, una sèrie de la qual s’han produït i emès 400 epi­so­dis durant 18 tem­po­ra­des, sense inter­rupció. Una sèrie que compta amb incomp­ta­bles pre­mis i guar­dons, entre els quals des­ta­quen 23 Emmys i el fet d’haver estat desig­nada per la revista Time el millor pro­grama de tele­visió de tots els temps.

El que sí que sorprèn, en canvi, és que hi hagi una pri­mera pel·lícula en aquests temps en què Hollywood ha apos­tat per les seqüeles i ha con­ver­tit el cinema en l’equi­va­lent a gran escala de les sèries de tele­visió. Amb poques excep­ci­ons, els grans títols comer­ci­als de l’estiu són els nous capítols de Pira­tas del Caribe, Shrek, Harry Pot­ter, Spi­der-Man, La Jun­gla 4.0...

Llarga espera
Per què una sèrie de tant d’èxit ha tri­gat tants anys a arri­bar al cinema? De fet, els pri­mers rumors sobre l’adap­tació al cinema ja es van pro­duir als anys 90, i el 2003 ja hi havia un pri­mer guió, del qual poca cosa en queda: els gags estan tan vin­cu­lats a l’actu­a­li­tat que molts no han resis­tit. No va ser fins al 2006 que Matt Gro­e­ning, el cre­a­dor de la família, i el seu pro­duc­tor exe­cu­tiu James L. Bro­oks (La força de la ten­dresa. Millor, impos­si­ble) van deci­dir que era el moment de fer-ho. Hi té a veure el gran nom­bre de segui­dors que ha anat acu­mu­lant la sèrie al llarg de 18 tem­po­ra­des. Tot i que, segons els res­pon­sa­bles, els fans en gau­di­ran espe­ci­al­ment, no s’obli­den de la resta: “La història és inde­pen­dent, perquè una per­sona que no segueixi la sèrie pugui enten­dre la pel·lícula fàcil­ment”.

Un nombrós equip de guio­nis­tes vete­rans de la sèrie (17 per­so­nes en total) sig­nen també el guió de la pel·lícula. No va ser fàcil tro­bar una bona història, capaç de man­te­nir l’atenció durant gai­rebé una hora i mitja (87 minuts). El pare de la família, Homer, inten­tarà sal­var el món d’una catàstrofe que ell mateix ha pro­vo­cat.

El món en perill
Tot comença per culpa de la seva nova mas­cota, un porc, que acaba pro­vo­cant la con­ta­mi­nació de la ciu­tat de Spring­fi­eld amb els resi­dus nucle­ars de la cen­tral on tre­ba­lla Homer. Una mul­ti­tud de gent enfu­ris­mada i ven­ja­tiva cau sobre la llar dels Simp­son, i la família s’escapa pels pèls i no triga a que­dar divi­dida. El des­as­tre que pro­vo­quen crida l’atenció del pre­si­dent dels Estats Units, Arnold Schwar­ze­neg­ger, i del cap de l’Agència de Pro­tecció Medi­am­bi­en­tal, que pre­para un pla diabòlic per atu­rar la catàstrofe.

Paròdia de família actual
Com ja havien fet temps enrere Els Pica­pe­dra (1960-1966), Los Simp­son s’ins­pira en (i paro­dia) la família de classe mit­jana nord-ame­ri­cana. Tot i les polèmiques ini­ci­als, en rea­li­tat la sèrie, lluny d’ata­car la ins­ti­tució fami­liar, la defensa afer­ris­sa­da­ment. Antena 3 l’ha emès amb èxit des del 1994 a l’Estat espa­nyol, i avui ha pro­gra­mat en horari de màxima audiència l’espe­cial Los Simp­son. 20 años.

Un dels seus grans mèrits és el doble nivell de lec­tura que per­met: bàsica­ment és per a adults, però els nens més grans també hi tro­ben al·lici­ents i entre­te­ni­ment. Matt Gro­e­ning, que és guio­nista i pro­duc­tor exe­cu­tiu del film i cre­a­dor de la sèrie, asse­gu­rava a la pre­sen­tació del film a Madrid, fa tres set­ma­nes, que tant l’argu­ment de la pel·lícula com de la sèrie s’han fet amb “força lli­ber­tat”.

Anys enrere, la sèrie va rebre crítiques dels sec­tors con­ser­va­dors i reli­gi­o­sos, però ara estan “prou cal­mats”, entre d’altres motius, perquè “és de les poques sèries en què els per­so­nat­ges van a l’església”. Tot i així, Gro­e­ning creu que “Bush seria més feliç si no exis­tis­sin els Simp­son”. El 1992, George Bush pare va pro­cla­mar que “neces­si­tem una nació més pròxima als Wal­ton [telesèrie sobre una família tra­di­ci­o­nal dels EUA] que als Simp­son”. Avui, amb l’estrena mun­dial de la pel·lícula, no deu ser un gran dia per a la família Bush.