Si no volies ‘Crims’, doncs dues tasses

TV3 està abocada al crim. Una temàtica que, futbol a banda, li dona uns rèdits d’audiència descomunals. El mal invisible és el nou thriller en format sèrie amb què 3Cat aposta per cobrir el comiat d’un dels programes amb més audiència de la nostra. Més ben dit, pren el relleu, perquè de fet no deixa de ser una ficció que es basa en un cas real ja tractat recentment per Crims en la versió radiofònica (CatRàdio). A diferència dels tres capítols emesos, aquí en són vuit i l’enfocament segueix més els passos de Nit i dia, aquí també amb el sempitern Lluís Arcarazo acreditat com a creador de la proposta. I la premissa és llaminera per als amants del true crime: estem a Barcelona en temps de pandèmia, on una sèrie de crims sense relació aparent tenen atemorits els sensellar, que són els únics que malviuen pels carrers desèrtics de la ciutat. L’argument, que compara l’assassí en sèrie com un ens tan letal com ho és el virus, se centra en la investigació que emprenen una parella de mossos d’esquadra (David Verdaguer i Àngela Cervantes), els quals mantenen una relació personal complexa. Els fets que descriu la sèrie es basen en el cas de l’anomenat “assassí de la pandèmia”, Thiago Fernandes, un brasiler que el 2020 va matar tres persones, crims pels quals va ser condemnat a 63 anys de presó. Vistos els dos primers episodis, a diferència de Nit i dia, tanmateix, aquesta sèrie trobem que peca de convencional i encartonada. I, lluny de la commoció que van causar el “mataiaies” o aquella xarxa de pedòfils que va tractar, sembla que Crims l’hagi avançat per la dreta o, si més no, que la nostra mirada ja estigui massa influenciada per l’òptica Carles Porta.