la crònica
Revolucionar el còmic des de l’amor als seus clàssics
Recomano la mostra Dibuixar és pensar, inaugurada ahir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), des del més pur subjetivisme. Ho reconec, sempre he estimat Chris Ware des que el vaig descobrir tímidament els anys 90. Representava el resum de tota la modernitat que m’havia alimentat fins aleshores: L’underground americà i català, amb Shelton, Crumb, Max i Gallardo; la seva herència grunge amb el treball de Peter Bagge, Daniel Clowes i els germans Hernandez, i les meravelles coetànies de Ware que ens presentava el singular Seth.
Aquest amor el vaig refermar també als noranta en un viatge a Londres quan després d’una visita al British Museum vaig entrar a la llibreria especialitzada en còmics Gosh, que era a tocar (o potser primer vaig anar a veure còmics i després al British). El cas es que em vaig trobar diferents números de The Acme Novelty Library, publicació on es presentaven alguns dels seus personatges, com el nen amb aparença de vell o ancià que fa la fila d’un marrec Jimmy Corrigan i el ratolí Quimby. Tots dos els podem veure a la mostra, fins i tot en cinema d’animació
Vaig comprar tots el números diferents perquè entre altres virtuts Ware fa de cada publicació una obra diferent. No parlo de contingut, que seria una obvietat, sinó de format: de les set o vuit peces que vaig comprar cap era del mateix format: diari tabloide, de comi-book, de mida de llibre de butxaca... un tresor. La feliç situació es va completar amb un fet de casualitat insòlita. A l’hora de fer cua per pagar a caixa, darrere meu es va situar un turista com jo que portava a les mans exactament el mateix material que adquiria. Era Jesús Moreno, editor de còmics, arquitecte i dissenyador d’exposicions. Des d’aquell moment, gràcies a Chris Ware, va començar una relació que encara és ferma.
En aquelles publicacions vaig descobrir que a banda d’aportar “un nou llenguatge al còmic”, com ahir va dir el comissari de la mostra, Jordi Costa, Ware trencava convencions però des d’un gran amor al mitjà. Hi havia una prova clara en l’homenatge a les pàgines publicitàries que acompanyaven a les revistes de còmic americanes els anys cinquanta i seixanta i que jo havia llegit des de les revistes de l’editorial mexicana Novaro. A l’exposició es fa palès el respecte a les fonts originàries del còmic en l’apartat on podem veure tires originals i elements gràfics de les sèries Krazy Kat, Gasoline Alley i Polly and Her Pals.
Un aspecte que també destaca de la seva obra és el caràcter arquitectònic que tenen les seves historietes, que trenquen les convencions del sentit de la lectura tradicional i proposen camins a seguir que gairebé prenen forma física. De fet, hi ha una edició en què l’obra és una caixa que conté plans i diferents alternatives de lectura que el lector ha de resseguir. La seva obra es pot trobar publicada per Penguin Random House.
Citant el dibuixant Max, la directora del CCCB, Judit Carrera, es va referir que “en el còmic hi ha un abans i un després de Ware”. I així s’expressa a la mostra, en què trobem objectes, originals, representacions gràfiques, dibuixos animats i un espai per poder fer gargots. Dibuixar és pensar representa una de les grans propostes del 43è Comic Barcelona que s’inaugurarà divendres al recinte firal de Montjuïc a Barcelona. Es tracta d’una col·laboració de Ficomic, l’entitat promotora del saló, i el CCCB .
La mostra ve acompanyada d’un catàleg que, entre altres signatures, hi ha la de Benoît Peeters, que també és un del màxim especialistes internacionals de l’obra d’Hergé. Peeters acaba de publicar al mercat francès el llibre escrit conjuntament amb Jacques Samson Chris Ware, la bande dessinée réinventée, en la mateixa línia de la tesi de la mostra, que apunta la seva renovació del llenguatge de la historieta.
L’estatunidenc Chris Ware (Omaha, 1967) va guanyar ahir el respecte de la premsa per la seva educació i disponibilitat per tractar els mitjans de comunicació. També, en nom seu i de molta gent del seu país, Ware va demanar excuses per totes les inconveniències que està creant el president Donald Trump. “Aquí he trobat empatia, cosa que ha desaparegut al meu país”, va dir.
