A subhasta un plafó de formes gaudinianes amb un relleu de Sant Jordi i l’escut de Catalunya

La sala Setdart subhastarà aquest dijous a la tarda un “plafó en estuc daurat realitzat per Antoni Gaudí als tallers d’Esteve & Cía”, segons la breu fitxa redactada pels subhastadors, que li han posat un valor estimat d’entre 8.000 i 9.000 euros. “És una petita gran peça”, assenyala la historiadora de l’art Teresa-M. Sala, qui ens proporciona informació rigorosa i detallada d’aquest objecte, presidit per un relleu de Sant Jordi matant el drac i l’escut de Catalunya, que com tants d’altres que apareixen al mercat o que s’exposen en museus atribuïts a Gaudí ignoren o menystenen el que foren “treballs col·laboratius” a l’efervescent Barcelona del 1900.

Sala, professora de la Universitat de Barcelona, i l’investigador independent Xavier Jové han obert el focus i han posat en valor la Casa Hoyos, Esteva i Cia, “un dels tallers més importants del modernisme que ha passat pràcticament desapercebut en les publicacions d’història de l’art.” Un taller a l’ombra de Gaudí: així és com Sala i Jové van titular l’article que van publicar el 2019 en el llibre La dimensió escènica de la ciutat moderna. Les condicions de l’oblit i del reconeixement (Edicions de la Universitat de Barcelona), dirigit per Enric Ciurans i Nuria Peist.

El plafó en estuc daurat que se subhastarà a Setdart va ser executat en aquest taller que va obrir la seva primera botiga al carrer Paradís el novembre del 1900. Però qui va idear-lo? “En l’àmbit de les arts decoratives, establir l’autoria dels objectes acostuma a ser difícil”, anota Sala. És el cas d’aquesta peça que ara surt al mercat: no es pot precisar perquè no hi ha cap document que ho certifiqui. Les formes gaudinianes, ben òbvies, van ser el senyal distintiu de la Casa Hoyos, Esteva i Cia, que es va dedicar principalment a l’ebenisteria, a les reproduccions artístiques i a l’execució de motllures de tot tipus. I les pàtines daurades dels seus productes de fabricació pròpia els van donar fama, hi afegeix Sala.

L’obsessió per adjudicar-ho tot a la genialitat de Gaudí ha simplificat el que en realitat fou un teixit artístic molt ric que es retroalimentava. Gaudí no era un creador individualista que s’ho feia tot sol. “Formava part d’una trama de relacions creativament fructífera. Era tot un cercle d’amistats que probablement coincidiren a Sant Lluc, s’intercanviaven idees i els projectes sorgien en simbiosi. Eren com una germandat prerafaelita”, remarca Sala.

Un dels propers a Gaudí fou Claudi Hoyos, un dels socis fundadors de l’establiment que al cap de poc, el juny del 1901, es va traslladar al carrer del Cardenal Casañas per atendre la demanda creixent. Afins estèticament i en altres aspectes, també políticament, fidels a un catalanisme ferm que vehiculaven desacomplexadament a través de l’art. Hoyos va morir prematurament, quan només tenia 30 anys, el 1905. Avui ja ningú el té present, se’n dol Sala. El seu nom ni tan sols apareix en la fitxa de Setdart.

I el cas és que Hoyos va tenir un paper primordial en la gestació del plafó. “Si bé té el número 23 del catàleg de producció del taller, va ser el seu primer objecte que es va donar a conèixer”, explica Sala, que en la recerca que van fer amb Xavier Jové van descobrir que es va regalar amb intencions promocionals a les redaccions de determinats mitjans de la premsa, que en feren ressenyes entusiastes pel seu disseny innovador. El dit plafó és en realitat un calendari de paret. El relleu de Sant Jordi i l’escut de Catalunya fan de marc del Calendari Català, una publicació editada per la impremta La Catalana, amb una portada en color impresa per Utrillo y Rialp “i, si ens regim per la cal·ligrafia del text, probablement dibuixada per Claudi Hoyos. Comprenia un bloc de calendari de paret i un llibret amb poemes i articles, de caràcter marcadament independentista”, detalla Sala. Al cap i a la fi, “és una peça extraordinària que dona fe de l’esperit del modernisme, que considerava que tot era susceptible d’esdevenir art.”

“Va tenir tant èxit que es va editar durant molts anys”, revela la historiadora de l’art. Fins i tot un cop mort Hoyos, llavors amb altres materials. El que ha posat en venda Setdart pertany a la segona etapa. Des de la casa de subhastes només faciliten aquestes dades sobre la seva procedència: que en origen “és possible que formés part de la decoració d’alguna residència privada o edifici institucional” i que el seu actual propietari és “un particular d’una casa de l’Eixample.”

La informació contrastada es troba en l’estudi de Sala i Jové. A més del mencionat article Un taller a l’ombra de Gaudí, van publicar el 2023 Història d’un Gaudí ocult. L’estendard de l’Orfeó Feliuà (Edicions de la Universitat de Barcelona), en què tracen el periple de l’únic dels quatre estendards dissenyats per Gaudí que ha perdurat en el temps, i que va ser executat al taller del seu còmplice Claudi Hoyos. Sala i Jové pràcticament han enllestit el catàleg de la Casa Hoyos, Esteva i Cia i tenen un projecte d’exposició que la posaria de relleu. Només els falta trobar una institució sensible amb els pendents de difondre jocs de transferències del modernisme català, que va molt més enllà de Gaudí, per poder-la presentar al públic.