Benet Casablancas, un compositor savi

Hi ha una tipologia de concert que, a casa nostra, sembla haver desaparegut força del panorama musical. Es tracta del concert monogràfic, que pot agafar una especial significança quan es tracta d’obres de compositors en actiu. Força cansats de veure reduïda la presència de composicions dels nostres creadors en estrenes ocasionals o per unes quotes que acaben sent més cosmètiques que efectives, gaudir de concerts com el que, aquest dijous, vam poder escoltar al Conservatori Superior de Música del Liceu entreobre una escletxa de llum i de possibilitats. Allà l’Ensemble Liceu XXI, dirigit per Santiago Serrate (Sabadell, 1975), va oferir un monogràfic dedicat a Benet Casablancas (Sabadell, 1956). Un monogràfic que, nascut com a projecte pedagògic de l’esmentat centre, va possibilitar, ja no només un treball profund amb diferents obres d’un compositor únic, sinó oferir-lo a la ciutadania. Orfes de programacions de música contemporània que apostin per aquesta fórmula de monogràfic, el concert al Conservatori liceista va servir com a preparació per al concert que, a l’endemà, oferia la mateixa formació al Teatre Principal de Sabadell dins de la residència de Casablancas en la temporada cambrística d’aquesta ciutat vallesana, on el compositor va néixer l’any 1956. Des del 2023, Joventuts Musicals de Sabadell ha programat una trentena d’obres seves al Principal.

Amb resultats desiguals on, en ocasions, la dificultat de l’obra va ser un escull (In modo di Passacaglia, 1992-1996), no és menys veritat que es va gaudir d’un molt bon treball cambrístic ben conduït i ensamblat per Sarrate que ens va permetre, dient-ho amb paraules de l’erudit compositor, gaudir de l’autonomia de cada obra, l’obra entesa per ella mateixa al marge de la resta del catàleg. Sense contradir les seves paraules, cal dir que vam gaudir, especialment, dels dos homenatges a Enric Granados i Xavier Montsalvatge en les obres Romança sense paraules (2016) i Dance, Song and Celebration (2012), respectivament. Abans va haver-hi temps per gaudir del Quadern de Haikus (2021), un seguit de petites peces cambrístiques dedicades a diferents personalitats culturals i musicals. La sensació final a l’acabar era haver pogut gaudir d’una de la música d’una de les grans personalitats creatives del nostre panorama musical i de qui esperem, algun dia, poder escoltar el seu Concert per a violí i orquestra (2022), encàrrec de l’Orquestra Nacional d’Espanya (ONE) i que encara no s’ha pogut escoltar a casa nostra. Benet Casablancas, un compositor savi.