Joan Masdéu: “Ens inventem expectatives, i és un patiment”

Disset anys al capdavant de Whiskyn’s i quinze en solitari són prou crèdit perquè Joan Masdéu (Reus, 1974) pugui deslliurar-se de qualsevol “pressió” i torni a fer cançons pel “simple gaudi de fer-les”. Cançons, com Tornar a casa o Castells , regides per una vella consigna (“la meva obsessió sempre ha estat fer-les boniques i d’aparença senzilla, però no simple”) i que formen part d’un EP, La bonaventura (Satélite K), que es completa amb dues noves lectures de vells temes (No en tens prou i El carrer dels jocs florals, en col·laboració amb Dan Peralbo i El Comboi i River Omelet, respectivament) i una adaptació d’una cançó de Xoel López: Rostro de actriz (aquí, Rostre d’actriu), amb participació, cantant per primer cop en català, del músic gallec. Com sol passar en els discos de Masdéu, és fàcil pensar en els Beatles, els Beach Boys, Big Star, els Jayhawks i altres grups de melodies imbatibles mentre escoltes les cançons.

“Sovint ens inventem expectatives, i és un patiment”, assenyala Masdéu, que, en acabar els concerts de presentació d’Els dies que vindran (2022) va imposar-se un temps per reflexionar sobre els motius pels quals continuava fent música després de tants anys. “A vegades és important saber aturar-se i estimar-se una mica més”, proposa el reusenc després de fer-nos notar que, entre el que cal fer actualment per promoure les teves cançons a les xarxes socials o per augmentar-ne el nombre d’escoltes en plataformes com Spotify, “només el 10% del temps que tens per fer música... el dediques a la música”. “Potser no n’era del tot conscient, però en el meu primer i segon disc en solitari [Casa Murada, 2011, i Dissabte, 2014] encara tenia una mica aquesta sensació que, amb mi, potser no s’havia fet prou justícia. Com si en el món no hi hagués músics millors que jo amb cançons més bones que les meves als quals no s’ha fet justícia! [riu]. Quan t’alliberes d’aquests llasts, però, comences a gaudir i continues fent cançons, que al capdavall és el propòsit. I, amb més temps i perspectiva, t’adones que jo aquest moment de sort ja vaig tenir-lo amb Whisky’ns: no érem ni Sopa de Cabra ni Els Pets, però formàvem part d’una ara inexistent classe mitjana del rock català que, amb cada disc, fèiem una quarantena de bolos cobrant caixet.”

Més “relaxat” que de costum i amb “ganes de jugar i fer prevaldre l’espontaneïtat” en un disc que ha produït Dani Ferrer (Love of Lesbian), Masdéu començarà avui dissabte al Teatre Bartrina de Reus (20 h) una nova gira de concerts. “No hi ha res que em faci més feliç a la vida que llevar-me l’endemà d’haver acabat una cançó. Per això no deixaré mai de fer-ne!”, conclou.