Despoblament i solidaritat ‘all’italiana’

El fenomen d’El 47 ha tingut interessants rèpliques a França i Itàlia, films que apel·len a la solidaritat i les lluites comunitàries en un moment en què l’extrema dreta guanya posicions al món. El marsellès Robert Guédiguian, fidel al que reivindica des de fa més de tres dècades, va estrenar l’any passat Que la fiesta continúe, i presentarà als cinemes al juliol Mi querida ladrona. D’Itàlia ens arriba avui un autèntic fenomen de taquilla, Bienvenido a la montaña , de Riccardo Milanesi, que ha aconseguit 1,2 milions d’espectadors, el doble que El 47.

El cineasta, que ja va obtenir un cert ressò amb Como pez fuera del agua, va visitar la Mostra de Cinema Italià de Barcelona i va comentar, en una entrevista a El Punt Avui: “Quan em pregunten si estic content perquè a Itàlia un milió dues-centes mil persones han vist la meva pel·lícula, el que espero sempre és que hi hagi una identificació amb les motivacions ètiques del film. Si el públic ha apreciat aquestes motivacions, vol dir que no hem abaixat totalment el cap, encara hi ha alguna cosa a què agafar-se.”

Antonio Albanese, que ja protagonitzava Como pez fuera del agua i ha fet cinc pel·lícules amb Milani, interpreta un mestre que, fart d’aguantar alumnes de primària dels suburbis de Roma durant 35 anys, demana el trasllat a una escola rural d’un poblet de 378 habitants del parc natural dels Abruços, una zona muntanyosa del sud d’Itàlia. Ningú espera que aguanti gaire en aquest poble, afectat per la crisi i la despoblació, amb l’escola amenaçada de tancament i amb uns hiverns duríssims. “Vam partir d’una realitat que m’és propera –explica el director–, territoris i persones que conec des de fa 50 anys. He vist transformar-se aquests pobles i territoris. Però és una realitat comuna a tot Itàlia, a Europa, i probablement a tot el món: els petits pobles s’estan despoblant i les ciutats es poblen més.” Riccardo Milani creu que hi ha molts factors que expliquen aquesta crisi: “Els petits comerços dels pobles, els forns, les botigues... desapareixen en favor dels grans centres comercials. Les zones al voltant de les ciutats s’expandeixen i l’economia s’hi concentra. A més, no s’inverteix en centres sanitaris, escoles i serveis, que es van abandonant a poc a poc. És un problema polític i econòmic.”

No espereu, però, un drama rural: Bienvenido a la montaña és sobretot una comèdia. “L’única manera com sé fer el meu cinema és aquesta –comenta el director–. És una pel·lícula de temàtica completament dramàtica, que parla de les dificultats dels mestres, de les zones que es despoblen i els problemes per a l’escolarització, de l’atur... Però m’agrada explicar les històries d’aquesta manera: intento divertir, minimitzar el drama, ironitzar.”

No tot és pessimisme, en la història: un nen somia ser pagès. “A poc a poc, hi ha joves que troben l’estímul, també econòmic, per quedar-se a viure en pobles petits, recuperar oficis i reclamar els serveis que tenen els habitants de qualsevol altre lloc”, explica el director, que s’inspira en algun cas real. “L’esperança és un concepte més abstracte, aquí parlem de possibilitats concretes. La pel·lícula mostra un fort sentit de comunitat en aquests habitants, que potser nosaltres com a ciutadans hem perdut, i és important recuperar-lo.”

La gran nevada que afecta el poble és real: “Vam rodar al març i va començar a caure una nevada espectacular. Hi havia dies que arribàvem als 15 graus sota zero. Algunes seqüències, com quan l’Antonio arriba amb les sabates i els mitjons, són reals; va arribar així al rodatge.” El càsting combina actors professionals (també hi fa un paper important l’actriu Virginia Raffaele) amb gent del poble. “Són persones que viuen allà, que conec perfectament des de fa temps –comenta el director–. Cap d’ells volia ser actor ni actriu, però han trobat en la pel·lícula una manera d’explicar ells mateixos la seva pròpia història, d’expressar-se, de tenir una veu pròpia en aquesta situació que coneixen perfectament.”El poble on passa la història, Rupe, no existeix. S’ha rodat en un poble real de la comarca que es diu Opi. “Ha passat una cosa curiosa: coincidint amb la pel·lícula hi han nascut quatre nens. Ha estat la primera vegada en molt temps, des dels anys noranta, que n’hi naixien tants.” Sembla que la màgia del cinema ha fet efecte.