Tot esperant, amb neguit, la sentència de Sixena

La sala civil número 1 del Tribunal Suprem comença aquest dimecres les deliberacions sobre el destí de les pintures murals de la Sala Capitular del Monestir de Sixena, que s’exposen des dels anys seixanta al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L’alt tribunal té sobre la taula dues sentències, la de primera instància i la de l’Audiència d’Osca, favorables al trasllat de l’obra al cenobi dels Monegres, i el recurs de cassació que van presentar la Generalitat i el MNAC per impedir-ho, en què alerten del risc que correrà en la nova ubicació, sense garanties per a la seva conservació, sent com és una peça artística extremadament fràgil. Els experts en pintura mural de referència mundial fan costat al museu de capçalera de l’art català.

Segons fonts del Suprem consultades per aquest mitjà, encara caldrà esperar “uns dies” per conèixer la decisió que posarà punt final al llarg conflicte instigat per les autoritats aragoneses amb l’argument que el patrimoni de Sixena va ser espoliat pels catalans. “El 1936 van venir uns de Barcelona i van incendiar el monestir. Després, uns funcionaris catalans es van emportar les pintures.” L’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, va fer aquesta xocant declaració al judici. Les fake news han planat sempre sobre aquest litigi, enterbolit pels interessos polítics i la catalanofòbia. La realitat va ser ben diferent: el monestir va ser incendiat als albors de la Guerra Civil per exaltats del poble i, seguidament, una colla de monuments men catalans encapçalats per l’historiador de l’art i arquitecte Josep Gudiol Ricart van sortir al rescat del conjunt pictòric. Més aviat, del que en quedava. El foc s’havia menjat els vius colors de les pintures i les havia deixat en un estat agonitzant. I el pitjor és que la seva supervivència continuava amenaçada. El sostre de la sala era pura runa. Aquelles fràgils peces malvivien a cel obert. Gudiol patia sobretot per la pluja. Només hi va veure una solució: extreure-les dels murs i portar-les a un lloc segur.

Els murals es van traslladar a Barcelona per ser sotmesos a una restauració d’urgència i aquí es van quedar mentre s’aclaria el seu emplaçament, que no podia ser el monestir perquè estava en ruïnes. Aquest lloc va ser el MNAC, amb el vistiplau de les monges del monestir. Hauria pogut ser el Museu de Saragossa si hagués volgut, però el seu director “es va espantar del compromís econòmic i va declinar l’oferta”, revela Luis Monreal, agent del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, al seu llibre Arte y Guerra Civil.

Les pintures murals de Sixena (1190-1210) són una obra majúscula a la península, d’excepcional qualitat artística tant pel que fa a la seva iconografia com a l’estil. Els historiadors de l’art li han trobat connexions amb la miniatura anglesa, concretament amb el Saltiri anglocatalà de París, i amb els mosaics bizantins, especialment els de Monreale, a Sicília.