Casanovas furga a ‘Menú tancat’ en les raons per les quals els homes no ploren

El dramaturg Jordi Casanovas, autor de Jauría entre molts altres textos teatrals, planteja per què no ploren els homes, a la comèdia dramàtica Menú tancat. Tres amics de la infància, fregant la cinquantena, es troben en l’interior d’una cuina d’un restaurant que està tancat per descans del servei. Els amics es reuneixen periòdicament per conèixer les novetats de cada un d’ells, però sobretot per riure de les anècdotes de la infància o pel costum humà de criticar una quarta persona. Menú tancat arriba a la Villarroel quan ja ha fet 40 bolos per Catalunya. Les funcions comencen divendres (l’estrena serà el 22 de maig) i estaran en cartell fins al 29 de juny.

El cuiner que els convoca (interpretat per Joan Arqué) es pregunta per què mai han plorat els uns davant dels altres. El nou paradigma social, en què evidencia que hi ha grups que poden abusar d’una noia al San Fermín com si fos un joc de mascles sense conseqüències, ensenya que hi ha alguna aresta que no està bena resolta. Ara, davant de la sorpresa dels seus dos companys (que interpreten Òscar Muñoz i Roger Coma), es rescaten situacions de la joventut en què, possiblement van actuar sense tenir prou en compte a una companya. Els tres actors, sota la direcció de Llàtzer Garcia que aplaudeix les lluites dialèctiques de Casanovas, han comprovat que el muntatge diverteix i commou, descobrint amb el públic la força dels gags, comenta Roger Coma. Arqué adverteix que les rèpliques fugen de ser políticament correctes i sí que proven de ser el màxim d’honestos. Garcia admet que hi ha molts punts de vista dels personatges que signaria com a ciutadà.

Si el teatre parla de tres homes heterosexuals de mitjana edat que no són el perfil majoritari a la platea, com han omplert les funcions anteriors? Per a Tània Brenlle, directora de la sala, hi ha una raó clau: “A les dones ens agrada saber de què parlen els homes mentre no hi som.” L’obra també atraparà a les parelles joves i als homes que es poden veure reflectits en un mirall (“d’homes arrossegats també en venen”, admet divertida Brenlle).

Els tres amics tenen perfils diferents. Eduard (Roger Coma) no entén per què cal canviar la manera d’exterioritzar les vulnerabilitats si el seu comportament dels anys 8 li continua sent vàlid. Mateu (Òscar Muñoz) pateix una situació personal que l’ha obligat a replantejar-se aquest aparent domini sobre la parella; però no queda clar si aquesta reflexió és pròpia o induïda. Finalment, Oriol (Joan Arqué) comprova que el paradigma està canviant i que cal revisar-se. Ara, tots els personatges evolucionaran dins del desenvolupament del muntatge.

L’interior d’una cuina és, en principi, un lloc d’intimitat. La majoria dels cuiners professionals, quasi sempre mascles, deuen haver après a cuinar de la mà de les seves mares s’exclama Casanovas. L’obra no parla del món del futbol, que és on segons un estudi els homes s’atreveixen a exterioritzar les seves emocions (més que per raons personals), comenta Casanovas. El director admet que n’ha après molt d’aquest esport, gràcies al muntatge. Ah! i la primera rèplica és per a culers amb ànsia de guanyar la lliga: “Lamine Yamale i Raphina han estat espectaculars.”