Eduardo Mendoza, premi Princesa d’Astúries

“No em deixen jubilar tranquil·lament”, ha dit l’escriptor Eduardo Mendoza en assabentar-se, aquest dimecres, que havia estat distingit amb el premi Princesa d’Astúries de les Lletres. L’escriptor barceloní, que ha escrit tots els seus llibres en castellà, ha recordat amb humor que “fa un any l’hi van donar [el mateix premi] a Joan Manuel Serrat, que s’havia retirat, i mira, es va haver de tornar a posar a cantar”.

Mendoza, que ha revelat haver rebut la notícia mentre era al metge, ha opinat, en la roda de premsa convocada per la seva editorial a l’auditori de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, que ha estat reconegut per haver-se dedicat tota la vida a fer allò que més li agrada: escriure. “Em considero un proveïdor de felicitat per a mi mateix”, ha dit capgirant la valoració del jurat del premi, que el definia com un “proveïdor de felicitat per als lectors”.

Afònic, i parlant tota l’estona en castellà, ha declarat que després de tants anys escrivint novel·les, ha desenvolupat “una mena d’obsessió diabòlica”, tot i admetre que ara per ara no té cap altra novel·la en perspectiva, sinó altres “deures” que s’ha imposat, com ara recopilar els seus articles i conferències. Sobre l’humor en els seus llibres, una marca distintiva que ha atret milers de lectors cap a la seva obra, ha defensat que “s’ha de ser molt respectuós” amb el gènere. “Obrir una sucursal d’humor és arriscat: si fracasses, no hi ha salvació”, ha reflexionat. El jurat del Princesa d’Astúries ha valorat implícitament aquesta faceta humorística en reivindicar la seva aportació a les lletres en llengua espanyola de l’últim mig segle amb unes obres que combinen la innovació, l’atracció d’un públic ampli i el reconeixement internacional. En aquest sentit, Mendoza se sent molt satisfet d’haver empès cap a la lectura “diverses generacions”.