‘Almudena’, un acostament íntim i ple de vida a una veu poderosa de la literatura

“Si un se sent malament per una pèrdua és perquè ha gaudit molt la vida amb aquella persona, i això és una sort.” La reflexió la fa el poeta, crític literari i director de l’Institut Cervantes Luis García Montero. El que va ser parella d’Almudena Grandes durant 30 anys, fins que va morir el 27 de novembre del 2021, fa aquesta reflexió en una conversa amb El Punt Avui juntament amb Azucena Rodríguez i Mariela Besuievsky, directora i productora d’ Almudena . Avui arriba als cinemes aquest documental sobre l’autora de Las edades de Lulú i Malena es un nombre de tango.

Luis García Montero transmet molt bé l’esperit del documental, que va obrir oficiosament el darrer BCN Film Fest en una sessió plena de fans de l’autora. “Estic molt agraït per la manera que té el documental de plantejar la relació d’Almudena amb la literatura, la seva relació amb la vida, amb el pensament social, tant en el seu àmbit privat com en el seu àmbit públic”, va comentar el poeta i escriptor, emocionat després de la sessió.

La productora, Mariela Besuievsky, diu que “és un documental fet des de l’amor, perquè tots els que el vam fer teníem un amor molt especial per ella”. També la directora, Azucena Rodríguez, era amiga íntima d’Almudena Grandes, i treballava en un documental sobre ella quan li van diagnosticar la malaltia que acabaria amb la seva vida.

Van haver de reformular el projecte. “Vaig necessitar molt de temps –reconeix la directora–. Una cosa és el sentiment que tens, i una altra és com ho converteixes en alguna cosa més, en una pel·lícula, en una novel·la.” Després d’una primera fase de negació, d’intentar fer el mateix documental que hauria fet amb l’escriptora en vida, “el moment determinant va ser quan vaig acceptar que calia explicar la pèrdua, i que en Luis fos el punt de vista”. No volia experts parlant de la seva obra, “o amics famosíssims que l’Almudena i en Luis tenen, no volia fer un mostrari de ments il·lustres parlant de l’Almudena”.

Luis García Montero i els fills de la parella marquen, doncs, el punt de vista d’un documental que parla de la intimitat i la vida pública d’Almudena Grandes, de la literatura i de la vida. “En literatura, un té un sentit del pudor a l’hora d’escriure situacions intenses –comenta el poeta–. Cal vigilar per no caure en la cursileria, en el patetisme. I una pel·lícula definida per l’amor i després per la pèrdua tenia aquest perill, i jo estic molt agraït perquè no hi ha en cap moment patetisme ni cursileria. El que hi ha és un sentiment de la vida i de l’amor en un moment en què tenen massa protagonisme els discursos d’odi, la crispació, l’agressivitat.”Almudena és una pel·lícula molt vital, que parla de la vida, més que de la mort. “L’objectiu i la pressió era reflectir Almudena, d’alguna manera –diu Azuzena Rodríguez–. Llavors no es podia fer una pel·lícula d’ella que no fos vital i que no fos alegre.” No és una pel·lícula de dol, ni que hagi ajudat a fer-lo: “Jo encara no he fet el dol de l’Almudena. La pel·lícula no m’ha ajudat, jo crec que encara estic bloquejada.”Això no vol dir que no en parli. Ho comenta Luis García Montero: “Quan un ha de buscar un sentit a la vida després d’haver tingut una pèrdua greu, el primer que ha de fer és comprendre que la mort no és un accident estrany ni un problema particular. Tot ésser humà conviu amb la mort. Jo vaig dedicar un llibre a la mort de l’Almudena un any i tres mesos després. En aquest llibre, vaig intentar passar d’una experiència biogràfica a una reflexió sobre la condició humana. I això era possible perquè vaig prendre consciència que la mort és un assumpte de tots i que convivim amb la mort.”En aquest sentit, “quan l’art, el cinema o la literatura et permeten parlar de la mort, doncs deixa de ser ja la teva pròpia mort per convertir-se en la casa de tots, en la reflexió de tots, en el diàleg de tots. I el que m’agrada pels llibres de l’Almudena, per la seva manera de pensar la història i per la seva manera de ser, és precisament que en aquest diàleg amb la pèrdua el que es dona és una reafirmació de la vida, de l’alegria, de la sort de viure i de tenir un cor per compartir amb les persones que t’envolten.”