La fira d'art pren cos

Fira Barcelona té pràcticament enllestit el projecte de fira d'art, segons fonts del sector galerístic. Després d'escrutar i valorar diferents models amb la connivència del sector, s'ha decantat per un projecte especialitzat en art modern i, amb un accent majúscul, en art contemporani.

La futura fira d'art de Barcelona no se celebrarà el 2011, tal com s'havia insinuat inicialment, perquè el temps per preparar-la és ja insuficient, però tot apunta que el 2012 serà una realitat. Serà una fira de gran escala (entre 100 i 150 galeries), molt selectiva (el criteri de valoració primordial seran els projectes que presentin les galeries, més fins i tot que les seves trajectòries) i amb una voluntat internacional sense límits.

D'ambició no li'n falta, al projecte: vol xuclar el millor de les principals fires d'Europa, la Fiac de París o la Frieze de Londres i, sobretot, s'emmiralla en el referent número u per als col·leccionistes, Art Basel. Generalitat i Ajuntament estan entusiasmats, com de fet ja van explicitar públicament a la festa de la Nit del Galerisme, amb la iniciativa de Fira, i la seva predisposició a col·laborar és total. La sensació general és que ara hi ha una oportunitat històrica per desencallar la vella aspiració de fer una fira competitiva a Barcelona.

Segons fonts del sector que estan treballant frec a frec amb Fira, les línies estratègiques bàsiques ja estan tan avançades que a curt termini es designarà el director de la fira. Tot i que encara no s'han discutit noms, es busca una persona amb “molt currículum” però amb els mínims vincles amb el sector. És a dir, algú que no es pugui associar a cap de les capelletes que, sovint enfrontades, caracteritzen el món de l'art català. “El que més ens convindria seria una cara nova que capitanegés amb fermesa i sense tebieses el projecte”, emfasitzen les mateixes fonts.

El petit grup de galeristes que participen en les reunions de treball amb Fira, a les quals sempre és present el seu director general, Agustí Cordón, pressionen perquè es nomeni tan aviat com es pugui l'organigrama. Així, pensen, es posarà punt i final als rumors i escepticismes diversos entorn del projecte, l'enèsim que es vol tirar endavant des de la desaparició d'Artexpo el 2003. Fins ara, però, molts dels intents per fer una fira generalista han acabat fracassant i, a més, han deixat un rastre de mala maror en el sector.

Però aquesta vegada tot és, o ho sembla, molt diferent. “Fira Barcelona té moltes ganes de fer la fira d'art. I la farà sí o sí. Abans se sentia insegura, no coneixia el nostre sector. Però n'ha après: ara sap parlar amb la gent que ha de parlar i no s'ho escolta tot. I encara més: Fira sap perfectament que no es farà rica amb aquesta aventura, i el que menys li preocupa és vendre metres quadrats”, indiquen les fonts.

Aquesta vegada la diferència principal és que és la mateixa Fira la que lidera el projecte, i no pas una associació de galeristes concreta. Fira és la que marca el territori i la que, si cal, anul·la els protagonismes. Ara bé, des del primer moment, la institució ha buscat la complicitat màxima dels galeristes, ha escoltat i ha respectat les seves “exigències mínimes” i ha propiciat el consens de tot el sector.

Les reunions de treball es van iniciar fa dos anys. En aquell moment, Fira va convocar un grup molt heterogeni de galeristes (entre 30 i 40) perquè volia escoltar les opinions de tothom. Amb el temps, però, i a mida que s'ha anat acotant el model de fira, s'ha reduït el nombre d'interlocutors fixos, que actualment són només uns cinc. Al principi, el model que es discutia era un altre i era més pròxim al vell projecte del Saló del Col·leccionisme. Per tant, no excloïa els antiquaris. Però la decisió ara ja és presa: la fira només se centrarà en els segles XX i XXI.

Precisament un dels més ferms defensors que la nova fira abraci totes les èpoques és l'antiquari i galerista Artur Ramon, que va formar part del comitè organitzador fins abans de l'estiu. Ramon va decidir retirar-se del projecte quan va veure que la proposta que el certamen se centrés en els segles XX i XXI anava prenent força. Està convençut que una fira transversal pot aportar una personalitat més forta a la ciutat, i més tenint en compte que a l'Estat espanyol l'aposta per l'art modern i contemporani la té molt ben coberta Arco. Quan la fira espanyola va patir una forta crisi ara fa un any, el projecte barceloní “va tenir un moment de glòria aprofitant la debilitat d'Arco”, recorda Ramon, però “finalment Arco es va refer i, per tant, torna un cop més a no tenir sentit fer una fira d'art contemporani”.

Ramon lamenta la posició d'alguns dels seus companys del sector que es neguen a compartir espai en una fira amb estands dedicats a l'art antic, mentre que a l'inrevés “no tenim problema, ans al contrari; estem encantats”. També es pregunta sobre si ara és un bon moment per engegar un projecte tan ambiciós, referint-se a la crisi econòmica: “No sé si sortir enmig de la tempesta té algun sentit”.

El galerista, molt crític amb el sector galerístic, insisteix que ara és Fira Barcelona la que està mostrant un interès més ferm a tenir una fira d'art potent a la ciutat. “S'han implicat fortament en el projecte. Si avui dia no tenim fira és perquè el sector, dividit, no ho ha volgut, i perquè ha estat incapaç d'articular un projecte de consens”, hi afegeix.

Ahir, aquest diari va intentar contactar amb responsables de Fira Barcelona, sense èxit.