Tot un personatge

Per Nadal o per Sant Joan, faci fred o calor, arriba sem­pre a la ciu­tat de Bar­ce­lona el circ ambu­lant d'Emir Kus­tu­rica, que exhau­reix les entra­des i entu­si­asma el per­so­nal. La des­me­sura i els esti­ra­bots dels films del cine­asta serbi es pro­lon­guen als esce­na­ris amb la No Smoking Orc­hes­tra, una banda en què Kus­tu­rica posa el nom, el can­tant Nelle Karaj­lic, el posat punk i el lide­ratge escènic, i la resta de la banda, una estri­dent pico­na­dora sonora en què la base del rock s'ama­neix amb les esca­les i els rit­mes tren­cats de la música dels Bal­cans.

I amb aquesta fórmula, la No Smoking Orc­hes­tra d'Emir Kus­tu­rica es pas­seja tri­om­fant pel món sense intro­duir gai­res can­vis en el guió. Inva­ri­a­ble­ment, les ampul·loses notes de l'himne de la Unió Soviètica donen pas a una hora llarga de circ balcànic, amb molts trams en què la música no és res més que un teló de fons per a les esbo­jar­ra­des cor­re­dis­ses i els acu­dits de Karaj­lic. Tot un per­so­natge, aquest Karaj­lic: un home a mig camí entre Iggy Pop i Chi­quito de la Cal­zada que va com­par­tir amb Kus­tu­rica l'ambi­ent under­ground de Sara­jevo, que ja era tot un pro­vo­ca­dor en la Iugoslàvia dels anys vui­tanta i que fa el pos­si­ble i l'impos­si­ble perquè cada con­cert esde­vin­gui una festa. Aquest cop, es va pre­sen­tar dis­fres­sat d'una mena de Capità Sèrbia i gai­rebé va caure damunt del Síndic de Greu­ges de Cata­lu­nya men­tre s'enfi­lava a les bara­nes de les llot­ges. També va fer bai­xar una noia des del pri­mer amfi­te­a­tre tot aga­fant-se als alta­veus men­tre el màxim res­pon­sa­ble del Fes­ti­val del Mil·lenni, en el qual estava ins­crit el reci­tal, es posava les mans al cap. Tot un per­so­natge, aquest Karaj­lic...