cultura

En xifres rodones

Una exposició, la publicació de l'obra inèdita i un simposi a la UdG celebraran el centenari de l'historiador.

El 2011 també es recordaran Pla, Sagarra, Nonell i Maragall

Òmnium Cultural i la revista ‘Cavall Fort' arriben als cinquanta anys
Recopilaran els articles periodístics de Sobrequés

És l'escrip­tor con­tem­po­rani més lle­git i segu­ra­ment també el més cone­gut, de manera que poques jus­ti­fi­ca­ci­ons cal­dran per cele­brar aquest 2011 el 30è ani­ver­sari de la mort de Josep Pla amb expo­si­ci­ons, sim­po­sis, publi­ca­ci­ons i ree­di­ci­ons encara que faci poc més d'una dècada que ja haguéssim que­dat exte­nu­ats amb la pro­gra­mació del seu cen­te­nari. L'autor d'El qua­dern gris tor­narà a ser un dels noms impor­tants en els esde­ve­ni­ments cul­tu­rals de l'any que comença, jun­ta­ment amb l'his­to­ri­a­dor Jaume Sobrequés i Vidal, de qui, seguint de prop el seu amic i col·lega Jaume Vicens Vives, es com­plei­xen els cent anys del nai­xe­ment.

Cap d'ells dos no està inclòs en el pro­grama de com­me­mo­ra­ci­ons històriques anun­ci­a­des per la Gene­ra­li­tat a finals de l'últim any, que ofi­ci­al­ment s'ave­nia només a pro­moure els actes de l'Any Mara­gall, el cin­quantè ani­ver­sari del traspàs de Josep M. de Sagarra, el cen­te­nari de la cre­ació de La Cana­denca, l'empresa que va elec­tri­fi­car Cata­lu­nya, i els pri­mers pas­sos per a la cons­ti­tució de la Man­co­mu­ni­tat. És una llista d'adhe­si­ons curta, si es té en compte que el 2011 farà també cin­quanta anys de la fun­dació d'Òmnium Cul­tu­ral i de l'apa­rició del pri­mer número de la revista Cavall Fort, que en farà cent de la pri­mera estada, tan deci­siva per a la història de l'art, de Joan Miró a Mont-roig del Camp, o que en farà cent més de la mort d'Isi­dre Nonell i 50 de la del peri­o­dista Just Cabot a l'exili pari­senc. N'hi ha més, és clar, començant pel 75è ani­ver­sari de l'esclat de la Guerra Civil espa­nyola, que pot haver pas­sat des­a­per­ce­but perquè el seu espec­tre ens sobre­vola cada dia, i amb ella, les seves vícti­mes de pri­mera hora, des del peri­o­dista Josep M. Pla­nes, aba­tut pels pis­to­lers de la FAI, al lle­gen­dari Bona­ven­tura Dur­ruti, cai­guts fa els matei­xos 75 anys que Fede­rico García Lorca i Apel·les Mes­tres. Més a prop, encara caldrà recor­dar el pen­sa­dor Josep Fer­ra­ter Mora, home­nat­jat per la càtedra que porta el seu nom dins els actes del seu vintè ani­ver­sari, a més del pin­tor Josep Amat i l'escrip­tora Mont­ser­rat Roig, tots tres morts fa vint anys.

Sigui com sigui, com que de moment no són comp­tats en l'agenda gover­na­men­tal, el pes de l'orga­nit­zació dels ani­ver­sa­ris dels giro­nins Pla i Sobrequés recaurà en enti­tats cul­tu­rals com l'activa Fun­dació Pla de Pala­fru­gell i la Càtedra Josep Pla, aca­bada de crear a la Uni­ver­si­tat de Girona, amb el suport d'Edi­ci­ons 62, i el direc­tor de la qual, el pro­fes­sor Xavier Pla, ja va avançar que pro­mou­ria un sim­posi inter­na­ci­o­nal sobre l'obra pla­ni­ana coin­ci­dint amb la cele­bració. Altres ini­ci­a­ti­ves pre­vis­tes són, a banda del rellançament de l'Obra Com­pleta, intro­ba­ble sen­cera des de fa anys, pel sis­tema d'edició a demanda, més barata de pro­duir però molt més cara per al lec­tor (40 euros l'exem­plar), la tra­ducció d'El qua­dern gris al francès (Galli­mard) i a l'anglès (New York Review of Books), i la ree­dició, ampli­ada i revi­sada, de l'estudi pio­ner sobre l'estratègia literària de l'escrip­tor de Llo­friu, Josep Pla o la raó nar­ra­tiva, que Josep Maria Cas­te­llet va publi­car per pri­mera vegada el 1978. Els que vul­guin viat­jar, d'altra banda, encara seran a temps de visi­tar l'expo­sició Les ciu­tats euro­pees de Josep Pla, oberta fins al 15 de febrer a l'Espai Cata­lu­nya Europa de Brus­sel·les i orga­nit­zada per l'Ins­ti­tut Ramon Llull i la fun­dació de Pala­fru­gell.

Pel que fa a San­ti­ago Sobrequés, una comissió inte­grada per ins­ti­tu­ci­ons giro­ni­nes tant públi­ques com pri­va­des, amb l'activa par­ti­ci­pació de la família de l'his­to­ri­a­dor, s'encar­re­garà de coor­di­nar els actes de l'Any Sobrequés, dins el qual de moment s'ha con­vo­cat un premi d'història de Cata­lu­nya amb el nom de l'estudiós, patro­ci­nat per Edi­to­rial Base i l'antiga Caixa Girona amb 8.000 euros. El vere­dicte s'ha de donar a conèixer aquest mes. L'ani­ver­sari del nai­xe­ment d'aquest his­to­ri­a­dor que va fer de Girona una ciu­tat inse­pa­ra­ble de la seva vida, tot i els des­ter­ra­ments forçats al final de la guerra, serà el 12 de setem­bre, en què pre­vi­si­ble­ment se cele­brarà l'acte ins­ti­tu­ci­o­nal d'home­natge al seu lle­gat humanístic i al seu com­promís cívic, però el pro­grama d'acti­vi­tats s'estendrà al llarg de tot l'any, amb una expo­sició al Museu d'Història de la Ciu­tat comis­sa­ri­ada pel seu fill Jaume Sobrequés i Callicó i coor­di­nada pel direc­tor del museu, Pere Frei­xes, i un sim­posi a la Uni­ver­si­tat de Girona (UdG) per ana­lit­zar les apor­ta­ci­ons científiques de l'autor als períodes de la història de Cata­lu­nya en què va espe­ci­a­lit­zar-se: l'alta i la baixa edat mit­jana, la història de la noblesa a Cata­lu­nya, l'inter­regne de 1410-1412 i la guerra civil del segle XV. A més, en col·labo­ració amb l'Edi­to­rial Base, de la qual l'his­to­ri­a­dor va ser un dels fun­da­dors l'any 1972, impul­sarà la ree­dició d'alguns dels seus lli­bres ja intro­ba­bles i la publi­cació de la seva obra inèdita i dis­persa, inclo­ent-hi els arti­cles periodístics apa­re­guts a revis­tes com ara Presència, Revista de Girona, L'Auto­no­mista o Des­tino. Entre els tre­balls inèdits, també veurà la llum Un viatge a Amèrica el 1934, les memòries del cre­uer per l'Atlàntic orga­nit­zat per la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona l'estiu de 1934 amb un grup d'estu­di­ants, entre els quals es comp­ta­ven també Vicens Vives, Edu­ard Valentí Fiol i Gui­llem Díaz-Plaja.

Els afi­ci­o­nats a les xifres rodo­nes tin­dran molts més pre­tex­tos per fer memòria de grans noms de la cul­tura que ens van dei­xar fa deu, vint, cin­quanta o cent anys, des de Mah­ler i Hemingway a Sal­gari i Can­tin­flas (vegeu la llista infe­rior).

100 anys
Naixement:
Mario Moreno ‘Cantinflas', Nicholas Ray, Jean Harlow, Tennessee Williams (foto), Ernesto Sábato, Roberto Matta, Jorge Negrete, Nino Rota, Gabriel Celaya, E.M. Cioran, Eudald Serra.
Mort:
Isidre Nonell, Emilio Salgari, Gustav Mahler.
20 anys
Mort:
Josep Amat, J. Ferrater Mora, Montserrat Roig (foto), María Zambrano, Vasco Pratolini, Serge Gainsbourg, Martha Graham, Graham Greene, Lee Remick, Jean Tinguely, Frank Capra, Miles Davis, J. M. Fonollosa, Tony Richardson, Freddy Mercury.
50 anys
Mort:
Gary Cooper, Leonard ‘Chico' Marx, Dashiell Hammett, Just Cabot, Carl Gustav Jung, Ernest Hemingway, Josep Maria de Sagarra (foto), Vanessa Bell, Maurice Merleau-Ponty, Blaise Cendrars, Hilda Doolittle.
10 anys
Mort
Balthasar Klossowski de Rola ‘Balthus', Stanley Kramer, Ramon Barnils, Perry Como, Renato Carosone, Anthony Quinn, John Lee Hooker, Jack Lemmon (foto), Indro Montanelli, Jorge Amado, Paco Rabal, George Harrison, W.G. Sebald.
25 anys
Mort:
Christopher Isherwood, Juan Rulfo, Jaroslav Seifert, Georgia O'Keeffe, Simone de Beauvoir, Sterling Hayden, Jorge Luis Borges (foto), Vincente Minnelli, Alexandre O'Neill, Henry Moore, Cary Grant.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.