Discutible Montecarlo

Dimarts, el degà mun­dial dels fes­ti­vals de circ cele­brava la gala de lliu­ra­ment de pre­mis. Entre 200 artis­tes, Clown d'Or per a l'ensi­nis­tra­dor italià Fla­vio Togni i el pallasso nord-ame­ricà Bello Nock. Els cri­te­ris del jurat con­ti­nuen sent un mis­teri.

Pel què fa als números d'equi­li­bri, el rus Roman Kapersky va pre­sen­tar equi­li­bris sobre qua­tre bas­tons. Mun­tats sobre dos rails arque­jats, els bas­tons es poden des­plaçar per ofe­rir figu­res noves i sor­pre­nents, com un espa­gat entre bastó i bastó. Ori­gi­nal, d'acu­rada posada en pista i deli­ca­da­ment core­o­gra­fiat sobre un blues, es merei­xia alguna cosa més que un Clown de Bronze.

També Clown de Bronze per al mans a mans dels dos ger­mans ita­li­ans Royal Brot­hers. Un número ben cons­truït, amb tres llar­gues seqüències molt ben lli­ga­des i amb pro­e­ses com un equi­li­bri mà a mà en què el base fa una rotació com­pleta sobre si mateix.

Les acròbates xine­ses sobre bici­cleta Dalian van rebre un Clown de Plata per un número sim­ple­ment cor­recte. Els funàmbuls ale­manys Weis­heit van pre­sen­tar un número clàssic però bri­llant que es va haver de con­for­mar amb una Menció Espe­cial del Jurat. Els Stran­gers (circ Niku­lin de Mos­cou) també es van haver de con­for­mar amb el premi Europa Park per l'ago­sa­rat número de perxa por­tada que il·lus­tra aquesta pàgina.

La tropa xinesa Flag Cir­cus/Jiangxi cons­tru­eix arqui­tec­tu­res huma­nes com una piràmide en què dues bases en equi­li­bri de pun­tes sobre unes bom­be­tes ence­ses sos­te­nen damunt les espat­lles una ter­cera artista també en equi­li­bri de pun­tes, que, amb el front, en sosté una quarta en equi­li­bri sobre una sola punta. Cons­truc­ci­ons ima­gi­na­ti­ves, des­lluïdes per una estètica car­rin­clona i l'apro­fi­ta­ment exces­siu del cable de segu­re­tat. Clown de Plata.

Pel que fa a números acrobàtics, l'espec­ta­cu­lar acròbata aeri bra­si­ler Super Silva puja per una corda incli­nada fins a la cúpula de la carpa, fa l'home mosca enfi­lant els peus en unes bagues i acaba llançant-se des d'un tra­pezi en gran balanç a un altre de fix que atrapa amb les cames. Risc extrem, sense xarxa ni cable de segu­re­tat, que només va rebre el premi del Gran Circ d'Estat de Sant Peters­burg i el del Ros­gos­cirk. Clown de Bronze per a les impres­si­o­nants acrobàcies a l'estora elàstica de la tropa Khu­baev (circ Bol­xoi de Mos­cou). Un exem­ple: llarga tanda de flic-flacs rema­tada amb un tri­ple mor­tal agru­pat. Clown de Plata per als tra­pe­zis­tes volants White Birds (circ Niku­lin de Mos­cou), amb un netíssim tri­ple mor­tal plan­xat però amb algu­nes difi­cul­tats en les tor­na­des a la ban­queta.

For­mada a l'escola de circ del Que­bec, Vale­rie Iner­tie va pre­sen­tar un número de roda Cyr molt ben seqüenciat, magnífica­ment musi­cat i core­o­gra­fiat que, inter­pre­tat amb ànima i talent, es va endur un dels qua­tre Clowns de Plata.