Cultura

Romànic natural

Cada pintura es tracta amb les sorres locals, segons la seva procedència geogràfica
La nova tècnica no només dóna una estètica diferent sinó que conserva més bé la pintura
El públic podrà veure per primer cop el resultat de les restauracions en una exposició a Madrid

En art, com en la música, els buits i els silen­cis són tan impor­tants com els espais plens. En la pin­tura mural romànica, la degra­dació pro­vo­cada pels segles ha tacat les impres­si­o­nants esce­nes medi­e­vals d'espais buits, just on el mate­rial pictòric es deu­ria des­pren­dre algun dia per mil i un fac­tors com ara l'excés o manca d'humi­tat, les inclemències del temps, les guer­res o la mateixa inter­venció humana.

Aques­tes taques, nor­mal­ment de color gris o blanc tren­cat, s'ano­me­nen lla­cu­nes i al llarg del temps s'han cobert amb pin­tura o mate­ri­als que inten­ta­ven imi­tar amb més o menys encert el mor­ter ori­gi­nal de la superfície pictòrica. L'avanç tec­nològic i una sen­si­bi­li­tat més favo­ra­ble a imi­tar l'aspecte pri­mi­geni de l'obra estan can­vi­ant, però, la manera de trac­tar aquesta mena de feri­des de la pin­tura mural romànica.

Apro­fi­tant que les sales del romànic estan tan­ca­des per reha­bi­li­tació, el ser­vei de res­tau­ració del Museu Naci­o­nal d'Art de Cata­lu­nya (MNAC) ha enge­gat un ambiciós pro­jecte per retor­nar a les lla­cu­nes de la pin­tura mural el seu aspecte ori­gi­nal. Evi­dent­ment, es tracta d'apro­xi­mar-se fins on sigui pos­si­ble al to i carac­terísti­ques més pròxim al que deu­ria tenir el mor­ter a l'alta edat mit­jana, quan les pin­tu­res van ser exe­cu­ta­des pels mes­tres pin­tors anònims.

La solució que ha esco­llit el ser­vei de res­tau­ració del MNAC amb les noves inter­ven­ci­ons que porta a terme és la que aposta per bus­car el to i aspecte més natu­ral del mor­ter. Si el mor­ter ori­gi­nal està for­mat per calç i sorra, s'ha supo­sat que la sorra uti­lit­zada era la que els mes­tres i els seus aju­dants del romànic tro­ba­ven ben a prop de l'església on s'exe­cu­tava la pin­tura. Per aquesta raó, els res­tau­ra­dors del MNAC han anat a bus­car sor­res locals, depe­nent de la pro­cedència de l'obra, per ana­lit­zar quins serien el to i la tex­tura que s'apro­xi­ma­rien més al mor­ter ori­gi­nal. La geo­lo­gia del lloc pren, doncs, una importància vital a l'hora de trac­tar les lla­cu­nes de les pin­tu­res romàniques.

Trac­ta­ments diver­sos

Mireia Mes­tre, cap de l'àrea de res­tau­ració i con­ser­vació pre­ven­tiva del MNAC, explica que l'objec­tiu d'aquesta nova manera de res­tau­rar és “imi­tar la calç i la sorra ori­gi­nal de cada pin­tura, cosa que suposa que cada obra neces­sita un trac­ta­ment dife­rent depe­nent de la seva pro­cedència geogràfica”.

Una de les obres més sig­ni­fi­ca­ti­ves de la col·lecció del romànic del MNAC és la Lapi­dació de sant Esteve, de Sant Joan de Boí, datada cap al 1100. Aquesta peça, de 1,78 x 3,47 m, sem­bla encara més impres­si­o­nant quan se la pot con­tem­plar estesa sobre una gran taula i a l'altura de la cin­tura, que quan l'hem vist expo­sada. El seu aspecte ha can­viat ara nota­ble­ment: els traços del dibuix sem­blen més mar­cats i els colors, més inten­sos. El canvi que per­ce­bem no és tant perquè s'hagi res­tau­rat la zona pin­tada. La modi­fi­cació més impor­tant és a les lla­cu­nes, amb un color més fosc que abans, gris-verdós, i clara­ment gra­nu­lat. Aquest to, curi­o­sa­ment, remarca els vius colors dels ves­tits dels per­so­nat­ges i de les sane­fes de la pin­tura. “Les lla­cu­nes de la Lapi­dació de sant Esteve tenien una tona­li­tat de blanc tren­cat, molt homogènia, molt sem­blant, a més, a la pin­tura de les parets de la sala del romànic. Hem acon­se­guit –explica Mireia Mes­tre– que la sorra que hem triat per cobrir la lla­cuna aporti una vibració molt espe­cial a la pin­tura, però a la vegada fa que la pin­tura llu­eixi molt més. Es tracta que la lla­cuna no molesti, que sigui dis­creta, res­pecte al que real­ment interessa que des­ta­qui, que és l'escena repre­sen­tada”.

Una altra gran pin­tura mural que també s'està res­tau­rant amb aquest sis­tema és la dels apòstols Tadeu i Jaume de l'església de Sant Pere d'Àger, atribuït al Mes­tre de Pedret i datada també cap al 1100. En aquest cas, les lla­cu­nes han estat cober­tes amb sor­res molt dife­rents de les de Boí ja que la geo­lo­gia de la Noguera és força dife­rent de la de l'Alta Riba­gorça. Aquí la tona­li­tat que envolta els dos apòstols és “més càlida i gro­guenca, d'un to més baix”.

Tècnica amb aero­sol

Fins fa pocs dies al taller de res­tau­ració de MNAC també era pre­sent el frag­ment Dis­puta i arrest de santa Cate­rina, pro­vi­nent de la cape­lla de Santa Cate­rina de la Seu d'Urgell però en aquest cas les lla­cu­nes s'han trac­tat amb un sis­tema dife­rent apli­cant el mor­ter resul­tant amb un pin­zell aero­sol. Mal­grat que el resul­tat no és dolent, asse­gura Mireia Mes­tre, s'impo­sarà el nou mètode de la sorra local a l'hora d'anar res­tau­rant les pin­tu­res murals del museu.

La pri­mera prova de foc davant el públic per a aques­tes obres reno­va­des serà l'expo­sició L'esplen­dor del romànic, que s'inau­gu­rarà el 8 de febrer a la Fun­dació Map­fre de Madrid. Les obres van viat­jar dime­cres i diven­dres va començar el deli­cat procés de desem­ba­latge de les peces. A més d'aquests extra­or­di­na­ris frag­ments de pin­tura mural, més de 60 obres mes­tres del fons romànic del MNAC es veu­ran en l'expo­sició, que estarà oberta fins al 15 de maig. Ales­ho­res les obres retor­na­ran al MNAC per a la reo­ber­tura de les sales del romànic, pre­vista pel mes de juny.

Lec­tura estètica

Mireia Mes­tre explica que els can­vis de to i tex­tura en les lla­cu­nes apor­ta­ran una “lec­tura estètica dife­rent” de les obres i obli­garà a modi­fi­car aspec­tes com la mateixa pin­tura de les parets de les sales. La il·lumi­nació, que serà molt més foca­lit­zada que en la pre­sen­tació ante­rior del romànic, també s'ade­quarà per “recrear molt millor l'aspecte que deu­rien tenir les esglésies a l'època medi­e­val”. A més dels can­vis estètics, el nou trac­ta­ment per a les lla­cu­nes asse­gura una millor con­ser­vació de les obres.

Després de la reo­ber­tura de les sales, la res­tau­ració de les lla­cu­nes del romànic con­ti­nuarà i arri­barà fins i tot als grans absis. En aquest cas, però, la res­tau­ració es pro­duirà in situ ja que els absis no s'han mogut ni es mou­ran del seu lloc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.