Un gran futur

Sabor de Gràcia han obert les por­tes del barri i s'han fusi­o­nat amb dos ele­ments del col·lec­tiu Ojos de Brujo, DJ Panko i Ramón Giménez, per crear Ojo el Sabor, una pro­posta que no només fusi­ona el nom, sinó els estils. En Sicus, en Yumi­tus i com­pa­nyia amplien regis­tres per afe­gir-se al so mestís bar­ce­loní incor­po­rant a la tra­di­ci­o­nal rumba cata­lana tot un pom de rit­mes urbans com el funk o el hip-hop. I sonen de pel·lícula.

Amb l'arse­nal rítmic que pre­sen­ten, era lògic pen­sar que la sala 2 de l'Audi­tori aca­ba­ria con­ver­tint-se en una pista de ball. En Sicus, què és qui porta la veu can­tant, posa en marxa el ven­ti­la­dor d'una maquinària rítmica ali­men­tada per les per­cus­si­ons i els metalls, les gui­tar­res i els plats entre­ma­li­ats d'en DJ Pako. Amb el suport esporàdic d'un ballarí, aquest mun­tatge pot ser un dels plats forts de la tem­po­rada esti­val. Rumba amb majúscu­les, oberta i cap­ti­va­dora. I, sobre­tot, diver­tida. Temes com Vaci­leo, Què farem? o Sine­las Capu­eira –amb Wag­ner Pâ–, enco­ma­nen ale­gria i tre­uen les penes, per para­fra­se­jar un dels seus tex­tos.

El con­cert, en què també van par­ti­ci­par els tres Mano­los en la peça Por ti pararía el tiempo, va incloure una autèntica lliçó de bre­ak­dance a càrrec del trom­pe­tista cubà Abel el Jitano. Impres­si­o­nant. Com també ho és el resul­tat de la gosa­dia de fer una versió rum­bera del Què volen aquesta gent?. En resum: gra­ti­fi­cant vet­llada, la d'aquest espec­ta­cle que, si se sap ven­dre, tindrà un gran futur. Tant és així que no ens estra­nya­ria gens veure'ls inclo­sos en el pròxim car­tell de fes­tes de la Mercè o en el pro­grama d'algun fes­ti­val inter­na­ci­o­nal. S'ho merei­xen.