El terror és dins i fora

Ullals és l'ater­ri­dora experiència d'un ado­les­cent en un inter­nat ben par­ti­cu­lar. El bla­nenc Sal­va­dor Macip i el figue­renc Sebastià Roig han recu­pe­rat les seves lec­tu­res juve­nils –espe­ci­al­ment Love­craft– per cons­truir una novel·la d'intriga àgil i col­pi­dora. Ullals (que publica Lluna Roja), reco­ne­guda amb el 37è premi Joa­quim Ruyra de nar­ra­tiva juve­nil, s'ins­pira en fets reals. L'any 2006, a Sant Llo­renç de la Muga (Alt Empordà), va trans­cen­dir el cas d'uns pre­sump­tes mal­trac­ta­ments a uns joves suïssos con­fi­nats pels seus pares en un refor­ma­tori situat a la mun­ta­nya. Els nois van denun­ciar que no els dei­xa­ven tenir cap con­tacte amb la seva família, rebien tota mena de càstigs, els feien dor­mir al ras en gàbies per a sen­glars, els dei­xa­ven hores sense men­jar... El cas es va des­co­brir perquè un dels nois se n'havia esca­pat. Ningú del poble en sabia res. “Havíem escrit coses de ciència-ficció, però no ens hauríem ima­gi­nat una cosa així”, apun­ten Macip i Roig. Del fet de lle­gir la notícia a la premsa neix la idea d'escriure'n una novel·la, que ells han ama­nit afe­gint-hi ele­ments fantàstics.

El Vicent, un nen ric i con­sen­tit, viatja en avió, sol, a un cen­tre per pas­sar-hi l'estiu. Els seus pares no poden amb ell, i no és el pri­mer cop que l'envien a pas­sar uns mesos en un inter­nat. Aquest cop serà molt dife­rent. El Vicent és conduït a un mas enmig d'un bosc, en una zona des­po­blada, on es veurà sotmès a un tracte infer­nal. Al mas hi ha altres interns, un noi i una noia de la seva edat, que mal­vi­uen sot­me­sos a les ordres de tres indi­vi­dus sense escrúpols. Però hi ha un altre ene­mic, l'exte­rior. Una amenaça cons­tant i sal­vatge, una mena de bèsties sem­blants a sen­glars que envol­ten l'indret i es mos­tren cada vegada més agres­si­ves. Els ano­me­nen feréstecs. No els veuen, però els sen­ten. Els nois cada dia tre­ba­llen sense des­cans per cons­truir un mur defen­siu que els separi dels mons­tres. I qual­se­vol acte de deso­bediència és cas­ti­gat seve­ra­ment pels vigi­lants. “Per a nosal­tres el lli­bre ha estat com una versió actu­a­lit­zada dels mites clàssics, tras­lla­dats a casa nos­tra”, expli­quen els autors. Com en alguns wes­terns o pel·lícules de zom­bis, els pro­ta­go­nis­tes se sen­ten encer­clats i resis­tei­xen en el seu fortí. “Quan treus totes les capes et que­des amb la pura super­vivència”, afe­gei­xen. El Vicent roman inco­mu­ni­cat i sotmès a una situ­ació extrema. Només trama com en pot fugir...