Exercicis interns

Daniel Abreu ha con­ver­tit la sala gran del Mer­cat de les Flors en un espai per a l'exer­cici d'estats d'ànim o per a ani­mals exer­ci­tant-se , que no és el mateix però ell hi sap tro­bar molts paral·lelis­mesa Ani­mal, l'obra que acaba d'estre­nar. Uns arbres secs inver­tits pen­jats del sos­tre –que podrien ser arrels– i un terra blanc cobert de pedre­tes gri­ses –que podrien ser el subsòl– deli­mi­ten aquest lloc d'alta com­pressió natu­ral on explo­ten els ins­tintsmés bai­xos i les cre­a­ci­ons més ele­va­des.

La llàstima és que l'explosió no deixi traça del lli­gam exis­tent entre les dife­rents for­mes d'aquests ins­tints. Es troba a fal­tar un fil dra­matúrgic que rela­ci­oni les esce­nes entre si i les con­ver­teixi en alguna cosa més que vinye­tes d'una auca desen­dreçada. Amb tot, el dibuix és enginyós i vibrant, amb un mode­la­ment dels cos­sos nus extra­or­di­nari.

I de l'ins­tint ani­mal cru a la màquina mil·limètri­ca­ment ela­bo­rada que, amb movi­ments enca­de­nats i repe­tits, trans­forma l'ener­gia en tre­ball, i el tre­ball en llu­mi­nosa geni­a­li­tat. Quan a un cos se li suma un altre fent els matei­xos movi­ments però a un ritme dife­rent, l'engra­natge adopta noves pers­pec­ti­ves i sor­gei­xen usos nous per als músculs sense feso­mia d'aquest balla­rins mera­ve­llo­sos. Altres vega­des, a la cara se li suma una màscara i a la veu un to, per cons­truir per­so­nat­ges que juguen amb les pos­si­bi­li­tats de les parau­les sobre les acci­ons.

La com­pa­nyia de Daniel Abreu és una de les més interes­sants de l'àmbit esta­tal per la recerca cons­tant en els efec­tes de la psi­que sobre el cos i pel seu cui­dadíssim gra­fisme cor­po­ral i escènic. Ani­mal ens mos­tra alguns dels exer­ci­cis sal­vat­ges en aquest ter­reny, i tant de bo tor­nin aviat amb més ela­bo­ració.