Drama sacre

Una de les millors orques­tres bar­ro­ques d'Europa, un cor de nota­ble duc­ti­li­tat, uns solis­tes a l'altura de les com­ple­xi­tats tècni­ques i expres­si­ves de l'obra en car­tell i un direc­tor que coneix exten­si­va­ment i inten­siva la música de Bach. Tots aquests ele­ments sem­blen en prin­cipi sufi­ci­ents per garan­tir una lec­tura remar­ca­ble de la Passió segons Sant Joan, en opor­tuna presència al Palau en temps pre­pas­quals, però no aca­ben de ser totes les raons per jus­ti­fi­car que aquest con­cert deixés una petja tan pro­funda.

El secret pot­ser es troba en la plas­ti­ci­tat amb què Ton Koop­man va abor­dar la peça, modu­lant parau­les i música amb la fle­xi­bi­li­tat necessària perquè el mis­satge evangèlic i la seva tra­ducció bac­hi­ana col­pis­sin l'espe­rit. La seva va ser una lec­tura dramàtica, no en el sen­tit d'his­tri­o­nisme tea­tral, sinó perquè cada gest, cada accent, cada detall esta­ven pen­sats per crear la tensió necessària per il·lumi­nar des de dins l'obra. Les impe­ca­bles gra­da­ci­ons dinàmiques del cor ini­cial eren el punt d'arren­cada d'un dis­curs en què la inten­si­tat poètica de les àries, l'assem­blatge fer­vorós dels corals (veri­ta­ble veu de la comu­ni­tat de cre­ients) i el ritme ajus­tat dels reci­ta­tius van crear un poderós efecte acu­mu­la­tiu. El sen­sa­ci­o­nal Evan­ge­lista de Til­man Lichdi va ser el millor con­duc­tor pos­si­ble de la història, men­tre el Jesús del veterà Klaus Mer­tens man­te­nia tota la seva com­mo­ve­dora dig­ni­tat. Els dos can­tants van abor­dar sense pro­ble­mes les àries de tenor i baix, men­tre que Mar­lis Peter­sen va ser una soprano de luxe, i el con­tra­te­nor Maar­ten Engelt­jes va atu­rar el temps a Es ist voll­bracht!.