Mercadal més literari

Sant Jordi es va des­per­tar gris, tapat i humit a Reus, però cap mal pre­sagi mete­o­rològic va sem­blar que pogués vèncer la festa més literària. El car­rer Mon­te­rols, una de les prin­ci­pals vies per acce­dir al cor del Sant Jordi de la capi­tal del Baix Camp, ja pre­sen­tava tot l'aspecte d'un for­mi­guer de gent pocs minuts després de les onze, i la den­si­tat de com­pra­dors de roses i lli­bres no va fer altra cosa que aug­men­tar durant les hores següents.

“Voleu dir que no plou?”, va ser la frase més repe­tida men­tre es vol­tava pels car­rers del cen­tre. En aquest sen­tit, una finíssima pluja, gai­rebé imper­cep­ti­ble, va acom­pa­nyar les pri­me­res hores de para­des a la plaça del Mer­ca­dal i la plaça del Cas­tell, tot i que no va ser sufi­ci­ent per fer obrir els paraigües. La majo­ria de via­nants, de fet, van optar per començar a des­fi­lar amb els paraigües ple­gats, i així van con­ti­nuar tota la jor­nada, fent equi­li­bris per com­bi­nar els estris con­tra la pluja amb les roses i les bos­ses de lli­bres que pro­gres­si­va­ment s'ana­ven acu­mu­lant. Als via­nants dedi­cats a la festa de la rosa i el lli­bre també s'hi va afe­gir tot el movi­ment comer­cial d'un dis­sabte de vacan­ces de Pas­qua, un flux de com­pra­dors i vene­dors que va con­tri­buir a incre­men­tar l'ambi­ent al car­rer, però també d'alguns turis­tes que s'afe­gien a la cele­bració, amb la rosa en una mà i el mapa de Reus des­ple­gat a l'altra.

Com és habi­tual, les para­des dedi­ca­des al món del lli­bre, set en total, es van con­cen­trar a la plaça del Mer­ca­dal, on molts feien la pri­mera ullada a l'estand muni­ci­pal per reco­llir la impres­cin­di­ble pro­gra­mació de la jor­nada. Al vol­tant dels mos­tra­dors de lli­bre­ries com ara la Gala­tea i la Gaudí, ja era difícil a pri­mera hora del matí acon­se­guir un forat per regi­rar lli­bres entre les piles, però, a poques pas­ses, a l'inte­rior dels esta­bli­ments, la cosa no estava gaire més tran­quil·la: una llarguíssima cua, que va desa­ni­mar més d'un com­pra­dor, donava la ben­vin­guda a l'inte­rior de la lli­bre­ria Gala­tea, on inves­ti­gar als pres­tat­ges era gai­rebé impos­si­ble. Les lli­bre­ries es van con­ver­tir en el refugi ideal per als transeünts que no s'aca­ba­ven de refiar de l'evo­lució del cel.

Al cos­tat d'aquesta passió literària, les ine­lu­di­bles para­des dels par­tits polítics –totes situ­a­des a l'arc exte­rior del Mer­ca­dal, excepte la de Soli­da­ri­tat, plan­tada amb la resta de les enti­tats a la plaça del Cas­tell– mos­tra­ven un ambi­ent més rela­xat, tot i que repar­tien els pre­cep­tius glo­bus i pro­pa­ganda elec­to­ral a tort i a dret, i alguns (els menys) fins i tot es van aven­tu­rar a ven­dre algun lli­bre. I, és clar, l'estre­lla del dia va ser la rosa, de tots colors, però sem­pre domi­nada per la clàssica ver­me­lla.