Bona tornada

Una estrena és una bona manera de tor­nar a l'acti­vi­tat con­certística després de la pausa pas­qual. Imat­ges d'un món efímer neix d'un encàrrec de la Jove Orques­tra Naci­o­nal de Cata­lu­nya (JONC) a Josep Maria Guix, direc­tor del fes­ti­val Nous Sons (o exdi­rec­tor, atès l'estat incert del cer­ta­men), i la for­mació, sota la batuta del seu titu­lar, Manel Val­di­vi­eso, va fer justícia a la sub­ti­li­tat de les sono­ri­tats i a les atmos­fe­res con­tem­pla­ti­ves alhora que mòbils cre­a­des pel com­po­si­tor reu­senc. La JONC va plan­te­jar aquest con­cert final de la seva 50a tro­bada com un viatge invers del segle XXI al XX que con­ti­nu­ava amb la Rapsòdia-con­cert per a viola, de Bohus­lav Mar­tinu. Anna Puig és una prova fefa­ent dels efec­tes benèfics que pro­jec­tes com el de la JONC tenen en el desen­vo­lu­pa­ment dels músics joves. Amb musi­ca­li­tat exqui­sida, la vio­lista cata­lana quasi va acon­se­guir el mira­cle de fer obli­dar el buco­lisme ensu­crat que pre­si­deix bona part de la par­ti­tura de Mar­tinu.

El punt d'arri­bada del peri­ple va ser aquesta obra sem­pre com­plexa i fas­ci­nant que és La con­sa­gració de la pri­ma­vera, de Stra­vinsky. El prin­ci­pal mèrit de la versió va ser la cohesió i pre­cisió en la res­posta de la JONC, tant col·lec­tiva com indi­vi­dual, començant pel ger­mi­nal solo de fagot. Val­di­vi­eso va domes­ti­car el sal­vat­gisme de la par­ti­tura, però la pèrdua en crua vis­ce­ra­li­tat va ser com­pen­sada per una hàbil dosi­fi­cació dels efec­tes i un bon con­trol dels paro­xis­mes orques­trals. L'acord final va ser la fue­tada lace­rant que merei­xia aquesta nota­ble inter­pre­tació.