Triadú: amor i cultura

“Sóc un home que ve de baix”, repe­tia sovint Joan Triadú. Humil i pru­dent, però igual­ment tenaç i exi­gent, el peda­gog i crític lite­rari és un dels pilars insubs­tituïbles sobre els quals es va recons­truir la cul­tura cata­lana en la post­guerra. En el 50è ani­ver­sari d'Òmnium, enti­tat que ell mateix va con­tri­buir a crear, el Palau de la Gene­ra­li­tat va ser ahir l'esce­nari d'un més que meres­cut home­natge pòstum a Joan Triadú i Font (Ribes de Fre­ser, 1921-Bar­ce­lona, 2010). “Cul­tura i amor han estat els dos eixos estruc­tu­ra­dors del seu mes­tratge”, va mani­fes­tar Jordi Riera, vice­rec­tor de la Uni­ver­si­tat Ramon Llull. Cul­tura i amor, expressió del seu patri­o­tisme i del ser­vei als altres d'ins­pi­ració cris­ti­ana. Tots els par­la­ments van girar entorn de la importància de la feina de Triadú en l'ense­nya­ment del català des del no-res (tasca que va ini­ciar l'any 1938, amb només 17 anys, i que no va aban­do­nar mai), i en l'exigència i el rigor que sem­pre va recla­mar com a base per a la recu­pe­ració de la cul­tura del país. “L'acti­vi­tat patriòtica de Triadú és tota la seva vida”, va dir l'escrip­tor Vicenç Villa­toro, que va subrat­llar l'acti­tud cons­tant del mes­tre con­tra la con­des­cendència. Escriure en català no sig­ni­fi­cava merèixer un aplau­di­ment automàtic. Al con­trari, Triadú exi­gia qua­li­tat com a con­dició necessària per remun­tar com a país: només amb ambició naci­o­nal es podia reei­xir després del fran­quisme. Triadú es va sen­tir, abans que res, docent. El tre­ball pedagògic a CIC i Thau ha dei­xat una pet­jada per­ma­nent. Però també es va abo­car en cos i ànima a la crítica literària. Segons el peri­o­dista David Cas­ti­llo, coor­di­na­dor del suple­ment Cul­tura d'aquest diari, “la lec­tura de les seves res­se­nyes i els seus arti­cles ens dona­rien el pano­rama ideal de l'evo­lució de la nos­tra lite­ra­tura”. L'edi­to­rial Proa publica ara Aten­ta­ment, una selecció de tex­tos de crítica literària –revi­sat per Susanna Àlva­rez– en què el lec­tor tro­barà aquesta llarga col·labo­ració de Triadú a l'Avui, que va man­te­nir des del 1976 fins al dar­rer dia. El pre­si­dent Artur Mas va cloure l'acte amb aquesta reflexió: “¿Tenim dret a ofe­gar-nos en les difi­cul­tats actu­als, quan per­so­nes com Triadú van cons­truir sense res a les mans, i sense quei­xar-se més del compte?”.