Temporada d'estretors

La pro­gra­mació del Liceu de la tem­po­rada 2011-12 es va pre­sen­tar a finals de febrer, però ha estat a mit­jans d'abril quan els abo­nats han rebut el lli­bret cor­res­po­nent, amb la qual cosa ja es pot fer una anàlisi amb més dades a la mà. El marc econòmic és com­pli­cat pel des­cens de les apor­ta­ci­ons públi­ques, que es pot inten­tar con­tra­res­tar amb incre­ments en el taqui­llatge i el mece­natge, aspecte aquest en el qual el nos­tre país encara té força man­can­ces. No ens enga­nyem, però, el paradís del finançament pri­vat de la cul­tura –Estats Units– tam­poc no està lliure de pro­ble­mes: una orques­tra de pri­mera com la de Filadèlfia ha fet fallida.

Les estre­tors afec­ten per força l'acti­vi­tat, però no jus­ti­fi­quen l'inici ben galdós de la tem­po­rada: frag­ments de Faust en con­cert. El tea­tre es pot posar a la defen­siva i al·legar que era això o res, però, dei­xant de banda que és evi­dent que el mun­tatge escènic deu haver cai­gut per cau­ses econòmiques i que alli­be­rar dels seus con­trac­tes els dos repar­ti­ments no deu ser fàcil ni barat, el mis­satge que s'envia és d'impotència.

Una llàstima, perquè el con­junt de la tem­po­rada, al cos­tat del retorn de vells cone­guts (fóra bo saber qui­nes pro­duc­ci­ons pròpies del Liceu són repo­sa­bles i qui­nes no), ofe­reix atrac­tius i curi­o­si­tats a parts iguals. Entre aques­tes, com­pro­var com es des­em­pa­llega Jordi Savall, ave­sat a tre­ba­llar amb els seus con­junts, amb l'orques­tra del Liceu a Il bur­bero di buon cuore. Com aquest any, una òpera de com­po­si­tor català arri­barà al Liceu després de ser estre­nada fora, men­tre que Le Grand Maca­bre en el sen­sa­ci­o­nal mun­tatge de La Fura dels Baus, pro­met gus­pi­res escèniques com Linda di Cha­mou­nix pro­met gus­pi­res vocals amb Diana Dam­rau i Juan Diego Flórez. Cal des­ta­car els dos Zem­linsky i Pélleas et Mélisande: con­fio que el mun­tatge de Robert Wil­son no pro­vo­qui les fugi­des en massa que els vete­rans expli­quen que va gene­rar l'obra fa 49 anys. Aquesta serà l'última pro­ducció de Mic­hael Boder com a titu­lar. Per­me­tran les estre­tors econòmiques solu­ci­o­nar el tema sem­pre pen­dent de l'orques­tra?

Això em dóna peu per aga­far ja la cal­cu­la­dora per ana­lit­zar la nova política de preus del coli­seu de la Ram­bla, una de les mesu­res apli­ca­des per inten­tar incre­men­tar els ingres­sos. Els títols esce­ni­fi­cats pas­sen a un ampli ven­tall de pos­si­bi­li­tats que pot­ser han conduït el tea­tre a no bate­jar cada cate­go­ria. Els títols estel·lars són Linda di Cha­mou­nix, La bohème, Adri­ana Lecouv­reur i Aida, amb preus un 10% supe­ri­ors als d'aquest any. La següent cate­go­ria l'ocupa Le Grand Maca­bre (un 5% més), seguit d'Il bur­bero di buon cuore, el díptic Zem­linsky i Pélleas (pràcti­ca­ment no varien). Un cas par­ti­cu­lar és el de les dues òperes de Mozart, a mig camí entre les fun­ci­ons cares i les popu­lars (que també s'enca­rei­xen prop un 10%), encara que les fun­ci­ons d'abo­na­ment de Le nozze di Figaro siguin de torn popu­lar.

La dis­mi­nució en el con­junt de l'acti­vi­tat artística es tras­llada als dife­rents torns d'abo­na­ment, fins al punt que alguns tenen dues òperes esce­ni­fi­ca­des menys que enguany. Excepte l'A i alguns dels popu­lars, la majo­ria d'abo­na­ments són més barats, amb la qual cosa no és foras­se­nyat supo­sar que el tea­tre con­fia que l'abo­nat com­pri entra­des d'allò que no li toca. Posem, per exem­ple, un abo­nat del torn C a la zona 4 que vul­gui també veure els Zem­linsky i un Mozart. En total, es gas­ta­ria 747 euros, gai­rebé un 10% més que el que li ha cos­tat l'abo­na­ment de la tem­po­rada actual. I això sense comp­tar amb la con­fiança cega que impli­quen els abo­na­ments per a la visita con­cer­tant de Bay­reuth, amb repar­ti­ments des­co­ne­guts. Ara bé, el millor del Turó Verd no sem­pre són els can­tants.