El Fòrum encara no és Benicàssim

Amb una mit­jana de 40.000 espec­ta­dors con­gre­gats diària­ment al Fòrum, el San Miguel Pri­ma­vera Sound ha tor­nat a demos­trar-nos que no hi ha llistó que no pugui superar. Ni tan sols una senyora final de lliga de cam­pi­ons, durant la qual només un pro­mo­tor incons­ci­ent amb ganes de per­dre tot el seu patri­moni orga­nit­za­ria cap con­cert, ha ser­vit per fre­nar l'espec­ta­cu­lar línia de crei­xe­ment d'un fes­ti­val que, el 2001, va reu­nir 8.000 per­so­nes al Poble Espa­nyol, que el 2005, en el pri­mer any al Fòrum, en va aple­gar 44.000 i que, aquest cap de set­mana, n'ha acon­se­guit tenir més de 120.000. Ha estat, l'onzè, el
Pri­ma­vera més mas­siu de la història, però ni molt menys el que ha anat acom­pa­nyat de més inco­mo­di­tats. Mati­sem. Les cues del pri­mer dia, sí, van ser un mar­tiri. La llei seca que, per un pro­blema amb un nou sis­tema de paga­ment de les cer­ve­ses, va impe­rar dijous va ser molt a punt d'inci­tar una revolta. Però el trànsit entre els vuit esce­na­ris va ser fluid, les aglo­me­ra­ci­ons durant els con­certs dels grups més popu­lars no van ser
tan bru­tals com en anys pretèrits
i, en defi­ni­tiva, la música es va poder seguir amb millors con­di­ci­ons que, sense anar més lluny, l'any pas­sat amb Pixies o Pet Shop Boys. La capa­ci­tat del San Miguel Pri­ma­vera Sound per resis­tir-se a la beni­cas­si­mit­zació que tant la va amenaçar el 2010 (enten­gui's aquest con­cepte, resu­mi­da­ment, com el moment en què la música ja no és l'ele­ment més impor­tant per a l'assistència a un fes­ti­val) serà el que cali­brarà l'equi­li­bri futur entre qua­li­tat i quan­ti­tat del qual encara pot pre­su­mir el Pri­ma­vera Sound.