SGAE, un mandat perpetu

A la SGAE ja es viu ambi­ent elec­to­ral. El 30 de juny els socis esco­lli­ran una nova junta, però tot sem­bla indi­car que la can­di­da­tura gua­nya­dora donarà con­tinuïtat al polèmic Edu­ardo Bau­tista com a pre­si­dent del con­sell de direcció. No sé quants anys porta en Teddy diri­gint la soci­e­tat de gestió, més de vint segur, però ell s'aferra al càrrec com ho fa Ángel María Villar en la fede­ració espa­nyola de fut­bol o Muam­mar al-Gad­dafi en el govern de Líbia.

Lle­geixo unes decla­ra­ci­ons dels músics Víctor Manuel i Sabino Méndez, i també les del cine­asta Manuel Gómez Pereira (tots tres for­men part d'una can­di­da­tura unitària), en què donen el seu total i abso­lut suport a Edu­ardo Bau­tista. Sem­bla que ells no hi cre­uen en els avan­tat­ges que impli­quen les reno­va­ci­ons, els can­vis de cara i d'estil, que tot va junt i acom­pa­nyat. Els seus argu­ments es fona­men­ten en la capa­ci­tat de recap­tació que avui en dia mos­tra la SGAE en com­pa­ració a quan Bau­tista va arri­bar a la cúpula de la soci­e­tat. És cert, no hi ha color. Però també és cert que si alguna cosa neces­sita la SGAE per tren­car la bar­rera del so, és un canvi dràstic d'imatge.

Si no ets soci de la SGAE, la SGAE no et cau bé. I ser soci de la SGAE tam­poc és con­dició per des­per­tar les sim­pa­ties d'una gestió polèmica, per com es ges­ti­o­nen les sales Arte­ria (podríem qua­li­fi­car de fracàs la de Bar­ce­lona?), per aquesta imatge de vam­pirs recap­ta­dors, d'homes i dones de frac que tru­quen a les por­tes dels menys afa­vo­rits per xuclar-los la sang i els guanys. Men­tre Edu­ardo Bau­tista segueixi manant, can­viar el parer de l'opinió pública és una autèntica qui­mera. I encara més quan sem­bla que aquest senyor manarà a per­petuïtat com Ángel María Villar a la fede­ració espa­nyola de fut­bol o Gad­dafi a Líbia.