Més enllà de la muntanya

S'acosta un Grec que s'ini­cia amb regust de sar­dana. Cesc Gela­bert hi estrena La mun­ta­nya al teu vol­tant, una pro­posta que va començar a veure la llum en els dar­rers tallers d'inves­ti­gació que ell mateix va con­duir a la dar­rera Fira Medi­terrània de Man­resa. A més del seu cos de dansa, hi par­ti­ci­pen dan­sai­res de dife­rents colles sar­da­nis­tes, men­tre que Pere­jaume, Lydia Azzo­pardi, Car­les San­tos, Borja Ramos, Sal­va­dor Bro­tons i la Banda Muni­ci­pal aca­ben de donar forma a un espec­ta­cle que exposa la capa­ci­tat expres­siva de la sar­dana.

És un secret a crits que la sar­dana arros­sega una bona mà de pre­ju­di­cis que li fan difícil evo­lu­ci­o­nar, uns pre­ju­di­cis que, tot sigui dit, una part del sec­tor ha afa­vo­rit i que es van fer pale­sos en la pre­sen­tació de l'espec­ta­cle. Si s'ha de jut­jar pels arti­cles de l'endemà, sem­blava que alguns dels assis­tents no aca­ba­ven d'enten­dre-ho, com si una cosa fos apos­tar pel fla­menc o pel tango, però on s'és vist que tot un Grec pugui començar amb flaire de sar­dana. Gela­bert sem­pre s'ha mos­trat per­plex davant aquests pre­ju­di­cis i ha vol­gut tre­ba­llar amb res­pecte i amb rigor una forma d'expressió dan­sada que musi­cal­ment s'ha desen­vo­lu­pat fins a demos­trar que no té límits però que encara ha de tro­bar el seu espai escènic. I sobre­tot, social. Ja li havia donat un oxi­gen vital amb pro­pos­tes ante­ri­ors de for­mats més inti­mis­tes, però amb aquest espec­ta­cle li vol obrir por­tes i fines­tres per fer-li pas­sar aire. Posar-la en valor i, pot­ser també, revi­ta­lit­zar-la. De la seva part, pro­gra­mant-lo, el Grec demos­tra una gosa­dia inèdita que tant de bo bellu­gui mun­ta­nyes, encara que en con­tra­par­tida hagi renun­ciat al con­cert de música de cobla sense expli­ca­ci­ons (ni lamen­ta­ci­ons públi­ques del sec­tor, també tot sigui dit). Pot­ser massa cobla, per a un sol Grec? Ai, els pre­ju­di­cis.