Joguets «versus» futbol

Senen ja s'ha des­pen­jat de Las tri­bu­la­ci­o­nes de Vir­gi­nia i Jomi ha tin­gut con­ge­lat l'espec­ta­cle l'any pas­sat, sense gai­res ganes de tor­nar-hi després d'haver-lo repre­sen­tat per tot Europa durant cinc anys. Però Cèsar Compte, direc­tor gerent del Cen­tre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), devia ser prou per­su­a­siu quan fa uns mesos va tru­car a Jomi per con­vi­dar-lo al cicle R-evo­lució escènica, que s'ha desen­vo­lu­pat des del mes de febrer pas­sat al Cen­tre d'Art Cal Massó. L'anunci que la com­pa­nyia Her­ma­nos Oli­gor tor­na­ven a treure a la llum Las tri­bu­la­ci­o­nes de Vir­gi­nia va sal­tar les fron­te­res locals i les loca­li­tats es van exhau­rir en pocs dies, amb gent que ha vin­gut d'arreu per veure, pot­ser ara sí per última vegada, aquesta insòlita pro­posta cre­ada durant tres anys en un soter­rani, perquè Jomi pas­sava un mal moment i el procés li va ser­vir de teràpia, d'on va sor­tir un dia per enllu­er­nar el públic. Els Oli­gor plan­te­gen un espec­ta­cle de joguets, cre­ats amb mate­rial de rebuig, i que Jomi mani­pula men­tre des­grana una trista història d'amor que fa riure, sí, però que deixa un pòsit de melan­gia d'aquells que que­den tan afer­rats que s'ha de gra­tar una bona estona perquè no en quedi ni ras­tre. Jomi, aju­dat per un cosí seu que fa les fun­ci­ons de Senen –i que abans de començar l'espec­ta­cle comen­tava que els seus cosins sem­pre havien sigut «una mica estranys»–, el va repre­sen­tar dime­cres i ahir. Dime­cres va coin­ci­dir amb la final de la Cham­pi­ons i, tot i que la gran majo­ria dels cin­quanta espec­ta­dors que omplien la petita grada de la bar­raca de fira on es desen­vo­lupa el mun­tatge no sem­bla­ven d'aquells que es des­es­pe­rin pel fut­bol, el públic va seguir l'espec­ta­cle amb el cor i el cap par­tits en dos. El xivarri que venia del car­rer el va des­con­cen­trar una mica, va sonar algun mòbil, se sen­tien crits i petards i el públic de Cal Massó intuïa, en con­seqüència, que el Barça anava fent gols. Hi va haver un moment que Jomi va plan­te­jar ins­tal·lar una tele al cos­tat dels seus joguets. No, no cal, va dir el públic una mica aver­go­nyit.

Las tri­bu­la­ci­o­nes de Vir­gi­nia ha tan­cat la segona edició del cicle escènic que orga­nit­zen el CAER i el Cen­tre d'Art Cal Massó, una pro­posta que per­met que es puguin veure a Reus alguns dels espec­ta­cles de petit for­mat més moderns i avant­guar­dis­tes d'ara, d'aquells que s'ela­bo­ren a les cui­nes de les com­pa­nyies que inves­ti­guen i fan avançar les arts escèniques. Un cicle que caldrà veure com es plan­teja l'any que ve, atès que Cal Massó estarà tan­cat un any per les obres d'ampli­ació que ja hi han començat.