“El rellotge s'ha aturat”

Des de pri­mera hora del matí d'ahir, Twit­ter, la xarxa social que més bé repre­senta la imme­di­a­tesa, va ser un dego­teig cons­tant de mis­sat­ges fent-se ressò de la mort de Miquel Pai­rolí. Van ser tan­tes les piu­la­des eme­ses que ràpida­ment “Miquel Pai­rolí”es va con­ver­tir en allò que s'ano­mena tren­ding topic (terme més usat en un moment con­cret). Con­cre­ta­ment, durant una bona estona es va situar fins al cinquè lloc, a nivell esta­tal. També l'eti­queta #pai­rolí es va con­ver­tir al llarg de tot el dia en una de les eti­que­tes més refe­ren­ci­a­des a la xarxa.

Se'n van fer ressò tota mena de mit­jans, per­so­na­li­tats des­ta­ca­des del món de la cul­tura i de la política, com també lec­tors de la seva obra i segui­dors dels seus arti­cles publi­cats diària­ment durant anys a El Punt i, més recent­ment, a l'Avui. La majo­ria expres­sa­ven el dol per la seva mort i alguns des­ta­ca­ven el seu dar­rer arti­cle, titu­lat il·lus­tra­ti­va­ment Teló. Altres també recor­da­ven l'emo­tiu arti­cle publi­cat per Màrius Serra a La Van­guar­dia que feia referència a l'escrit pòstum del mala­gua­nyat escrip­tor. Dis­cret i edu­cat són els qua­li­fi­ca­tius més repe­tits sobre la seva per­so­na­li­tat. Després de l'anunci de la seva defunció, la pri­mera piu­lada que es va lle­gir era la de Whist­Players, pseudònim gens mis­teriós de l'escrip­tor i amic per­so­nal de Pai­rolí, Vicenç Pagès: “Miquel Pai­rolí era un dels grans. El rellotge s'ha atu­rat”. Imme­di­a­ta­ment van aparèixer els senyals d'alguns dels usu­a­ris giro­nins més actius de Twit­ter, com ara Quim Nadal i, pre­ci­sa­ment, del seu hereu a l'alcal­dia de la ciu­tat, Car­les Puig­de­mont, que no va obviar com se n'havia assa­ben­tat: “Just ini­ciat el ple del Par­la­ment, en Quim Nadal em fa saber la mala notícia de la mort d'en Miquel Pai­rolí [...]; ha estat un escrip­tor excep­ci­o­nal i la seva pèrdua per les lle­tres cata­la­nes i per Girona és enorme”.

A més dels seus amics i cone­guts, Mel­cior Comes, Martí Giro­nell, Saül Gor­di­llo, Joan J. Isern, Quim Mas­fer­rer, Vicent Par­tal, Quim Torra, Lluís Guinó, Antoni F. San­do­val o Xavier Car­me­niu –aquest, un dels més prolífics– són només alguns dels noms pro­pis que van voler dei­xar tot seguit el seu tes­ti­moni 2.0. Pel que fa a mit­jans, enti­tats, orga­nis­mes o ins­ti­tu­ci­ons, els pri­mers a dei­xar-ne constància van ser Nació Digi­tal, Escri­to­res en red, l'Ara, la Dipu­tació de Girona i, més tard, Lli­ber­tat­cat, 3cat24, TV3­cat, Ver­sos Lliu­res, Blocs de Lle­tres, Ser Girona, Fun­dació Josep Pla, La Malla, La Van­guar­dia, El Mundo i El País. I quant a reac­ci­ons polítiques emmar­ca­des en un par­tit, només vam saber detec­tar les de la CUP i Rcat. Pot­ser és que la cul­tura no passa per les pri­o­ri­tats dels par­tits...

Les xar­xes soci­als tenen això, la imme­di­a­tesa. Tan­ma­teix, el que ens queda, quan el rellotge s'ha atu­rat, és l'obra de l'autor, aquesta sí, sem­pre immor­tal.