Miquel Pairolí, en el record!
Tinc ben present el dia que vaig conèixer en Miquel. Un dia de maig del 2006, a mitja tarda, em vaig deixar caure a casa seva, a Quart. He de dir, amb sinceritat, que no sabíem gaire res l'un de l'altre. Jo el coneixia d'haver llegit Exploracions. Notes i converses de literatura. Un llibre esplèndid! M'havia semblat un llibre molt interessant. El Club de Lectura Sant Narcís havíem començat, no feia gaire, a fer presentacions de llibres i a organitzar tertúlies amb escriptors propers, de casa, com si diguéssim, i em va semblar que valdria la pena organitzar una de les tertúlies a l'entorn d'aquell llibre, comptant amb la seva presència. Vaig comentar-li a en Quim Curbet, amic i editor del llibre, i em va dir que li proposés, que segur que li agradaria la idea. Com ho havia de fer per dir-li-ho? “No cal que el truquis”, em va dir en Quim, “vés-hi i si és a casa et rebrà”.
Efectivament, era a casa i em va rebre. Després de les presentacions em va convidar a passar. Va ser una rebuda impactant. Em va fer entrar en una habitació gran i fosca on només el llum de sobretaula il·luminava una part d'una taula plena de llibres i papers, col·locats en un ordre perfecte. Vam seure. De mica en mica la vista es va anar habituant a la poca llum i en la penombra vaig poder adonar-me que ens trobàvem al seu despatx-biblioteca. Li vaig explicar la meva proposta. Encara no havia tingut temps d'acabar que ja em va dir que sí. La cita era per al 30 de juny.
I el 30 de juny vàrem fer la tertúlia. No vàrem parlar només d'Exploracions..., sinó que ens va fer un interessant recorregut per la seva obra literària. Un bon nombre d'amigues i amics vàrem conèixer així, de prop, un escriptor de qui desconeixíem moltes coses i de qui en vam aprendre moltes més. Aquest primer contacte va ser l'inici d'una relació molt més estreta. El vam convidar a un parell de trobades del club de lectura per comentar Cera i El manuscrit de Virgili. Un temps després, va formar part del jurat del premi de narrativa Sant Narcís, que convoquem des del 2006.
Darrerament, fa uns mesos, havíem fet plans per parlar en una nova tertúlia del seu darrer llibre-dietari Octubre, llibre que llegirem el curs vinent, malgrat no poder comptar amb la seva companyia. I encara tinc ben present com li va agradar que per a la meva participació en una edició de les Dotze Hores de Lectura Viva i Participada, que organitza l'associació d'Amics del Museu d'Art, hagués triat per llegir, just en el lloc on ho situa la novel·la, el punt de trobada de la Rambla, les primeres planes de Cera. La meva relació amb en Miquel ha estat curta, massa curta, però intensa.
La seva obra serà un referent permanent i ens queda com a testimoni de la seva saviesa, de
la seva amistat i de la seva generositat. La dedicatòria que em va escriure a Cera –“Per a en Lluís, en agraïment per tot el que fas pels lectors i la lectura. Amb l'amistat d'en Miquel”– serà
un recordatori constant i encoratjador.
