Mor Carles Sentís

A Car­les Sentís gai­rebé li ha tocat viure tot un segle. Al desem­bre el degà dels peri­o­dis­tes, mort ahir, hau­ria fet cent anys. Cent anys d'història viva del
peri­o­disme català. A Sentís li va tocar nar­rar de prop la con­vulsa història dels segle XX. I va tocar totes les tecles: va escriure sobre Cambó però també sobre la immi­gració d'anda­lu­sos i mur­ci­ans a Cata­lu­nya, va escriure sobre
la des­co­lo­nit­zació d'Àfrica, i va assis­tir a l'alli­be­ra­ment del camp de con­cen­tració nazi de Dac­hau per l'exèrcit nord-ame­ricà i a les ses­si­ons dels judi­cis
de Nurem­berg.

Sentís va ini­ciar la seva acti­vi­tat periodística als anys 30 en dia­ris com La Publi­ci­tat, L'Ins­tant i La Veu de Cata­lu­nya i set­ma­na­ris com Mira­dor, on va publi­car una sèrie de repor­tat­ges sobre el Trans­mi­serià, els auto­cars clan­des­tins que trans­por­ta­ven emi­grants de Múrcia i Anda­lu­sia cap a Cata­lu­nya. Sentís va ela­bo­rar aquests repor­tat­ges fent-se pas­sar per un emi­grant, i va ser així un pio­ner de les noves tècni­ques periodísti­ques.

Durant la Segona Guerra Mun­dial va ser cor­res­pon­sal de guerra dels dia­ris Abc i La Van­guar­dia a Àfrica i Europa. Cor­res­pon­sal a Nova York i París, va ser direc­tor de l'agència Efe, del diari Tele/eXprés i de Ràdio Bar­ce­lona. Va ser degà del Col·legi de Peri­o­dis­tes i del Cen­tre Inter­na­ci­o­nal de Premsa de Bar­ce­lona. En els últims anys havia col·labo­rat a l'Avui i a La Van­guar­dia.

Però Sentís no era només un cro­nista de la rea­li­tat, sinó que va voler ser-ne part activa. En les seves memòries, publi­ca­des el 2006, Memòries d'un espec­ta­dor, es va defen­sar de les acu­sa­ci­ons d'haver estat espia de Fran­cesc Cambó durant la Guerra Civil i d'haver col·labo­rat amb el fran­quisme. “Mai he estat fran­quista –va
dir en una entre­vista a l'Avui–, vaig con­viure amb el règim, com tants”.

Després de la mort de Franco, Sentís va ser direc­tor gene­ral de Coor­di­nació Infor­ma­tiva en el pri­mer govern de la monar­quia i Adolfo Suárez el va fer el seu home de con­fiança a Cata­lu­nya. El 1977 va ser esco­llit dipu­tat per la UCD i el 1982 va ser nome­nat con­se­ller del regne. Des del seu lloc a Madrid, va pro­pi­ciar el retorn de Josep Tar­ra­de­llas a Cata­lu­nya. A més de les seves memòries, Sentís va publi­car lli­bres com Viatge en Trans­mi­serià; I, de sobte, Tar­ra­de­llas, i L'ins­tant abans del 36, entre d'altres. Els fune­rals de Car­les Sentís tin­dran
lloc demà a les 10.30 h
al tana­tori de Sant Ger­vasi, a Bar­ce­lona.