cultura

Un renovador de l'horror

Jimmy Sangster va ser un nom clau de la Hammer

El mateix dia que va morir Raúl Ruiz, ens va dei­xar també un altre cine­asta molt dife­rent però igual­ment amant del mis­teri i les atmos­fe­res fantàsti­ques: el guio­nista i direc­tor gal·lès Jimmy Sangs­ter, de 83 anys. Jun­ta­ment amb el direc­tor Terence Young i els actors Peter Cus­hing i Chris­top­her Lee, Sangs­ter va con­tri­buir deci­si­va­ment a reno­var la ico­no­gra­fia i el trac­ta­ment dels mites clàssics del ter­ror que al seu dia havia popu­la­rit­zat la Uni­ver­sal, a través de la pro­duc­tora Ham­mer, que ara ha tor­nat a l'acció amb pel·lícules com Déjame entrar (2010) i La víctima per­fecta (2011).

Abans de ser guio­nista Sangs­ter havia tre­ba­llat com a aju­dant de direcció, direc­tor de segona uni­tat i cap de pro­ducció, fins que –tot i el seu propi escep­ti­cisme sobre la seva capa­ci­tat per a l'escrip­tura– va escriure el guió de X: the unk­nown (1956), i després ja se li va encar­re­gar el de La mal­dición de Frankens­tein (1957), en què va mos­trar més interès en el per­so­natge del científic que en el del mons­tre.

Ima­gi­na­tiu i de refi­nat sen­tit de la cru­el­tat, Sangs­ter va escriure per a la Ham­mer pel·lícules com Drácula (1958), La momia (1959) o Las novias de Drácula (1960) i hi va diri­gir El hor­ror de Frankens­tein (1970), Lust for a vam­pire (1971) i Miedo en la noche (1972). Espe­ci­al­ment interes­sant va ser la seva apor­tació al thri­ller psi­cològic, amb títols com ara El sabor del miedo (1961), Maniac (1963) i dos vehi­cles al ser­vei de la Bette Davis poste­rior a ¿Qué fue de Baby Jane?, A mer­ced del odio (1965) i El ani­ver­sa­rio (1968). En casos com aquest, només queda donar les gràcies pels mal­sons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.