Com una sopa

Com una sopa. Aquesta set­mana el feno­men Sopa de Cabra no s'atura ni amb un porró de fre­na­dols. Ni amb un bon brou fet amb cap de cabra (quin gran disc el Goats Head Soup, dels Rolling Sto­nes). Fins a la sopa. Els Sopa de Cabra tor­nen a les por­ta­des, als Tele­notícies, a les ràdios, amb fórmula o sense fórmula, perquè no hi ha fórmula per evi­tar-ho. Ni recepta mèdica que ho estalviï. Avui mateix els quios­cos començaran a repar­tir dis­cos, ree­di­ci­ons, reco­pi­la­ci­ons, ree­bu­lli­ci­ons d'una Sopa que fa vint anys se supo­sava que era ins­tantània i que ara forma part del menú tra­di­ci­o­nal català com l'escu­de­lla o els galets.

Fins al con­cert d'aquest diven­dres tin­drem un empatx de sopa. De Sopa de Cabra. Plourà sopa i ens dei­xarà xops. I dubto que la cosa acabi amb les actu­a­ci­ons de Bar­ce­lona i Girona. Queda clar que el país vol sopa. Més Sopa de Cabra.

I per això a la cuina es pre­para una bona cas­sola per dis­tri­buir-la en diver­sos for­mats: docu­men­tals, extres de revis­tes, devedés... Ningú que no vul­gui es que­darà sense un plat de sopa. De Sopa de Cabra.

He seguit a través dels dia­ris la pre­pa­ració de la sopa. Dels xous dels Sopa de Cabra. Amb el fla­mant fit­xatge de Lluís Danès com a direc­tor escènic de l'esde­ve­ni­ment de la tem­po­rada. De l'any. I la cosa pro­met...

La sopa serà espessa. Tres hores de cocció enmig d'una pro­posta espec­ta­cu­lar, que sobre­passa amb escreix qual­se­vol mun­tatge fet fins ara en aquest país tan poc donat a creure en el rock'n'roll. A creure en el rock'n'roll fet aquí, a la cuina de casa. Que n'apren­guin!

No par­lem de la sopa boba. Par­lem dels Sopa de Cabra. Vint-i-cinc anys d'història. Història viva, super­ven­des, pro­ta­go­nis­tes d'un serial nos­trat que ara resta entre la pols de les heme­ro­te­ques. Com una sopa. Tres plats per començar.

I el rebost ben ple.