cultura

Drama amb gel

Pere Arquillué i Emma Vilarasau encarnen la parella autodestructiva de ‘Qui té por de Virgínia Woolf?'

Els personatges d'Albee juguen un fràgil equilibri, entre
la part mental
i l'emocional

Edward Albee escriu una nova dis­secció de la relació de pare­lla. Qui té por de Vir­gi­nia Woolf? és una mirada lúcida que anun­ci­ava la fi del somni ame­ricà als anys sei­xanta. La classe benes­tant i culta, beve­dora com­pul­siva d'alco­hol, es revela com un ani­mal embo­git per la ràbia. A par­tir de dilluns (les prèvies arren­quen el cap de set­mana) Pere Arqui­llué és el pro­fes­sor d'història fra­cas­sat i Emma Vila­ra­sau, la seva dona i filla del rec­tor de la uni­ver­si­tat, també amar­gada. S'esti­men i s'odien alhora, es cul­pen mútua­ment dels seus fra­cas­sos i ama­guen el que els queda de desig en un engany. En una nit que ells no pre­ve­ien, el seu joc auto­des­truc­tiu se'ls escapa de les mans i estri­pen les car­tes. L'obra es podrà veure al Tea­tre Romea. Hi ha molta expec­tació. Ho con­fir­men les 10.000 entra­des venu­des anti­ci­pa­da­ment.

Ivan Benet i Mireia Aixalà són la pare­lla que rep els amfi­tri­ons, pre­te­sa­ment per pas­sar una mati­nada dis­tesa. Els joves, encara amb el desen­gany de la vida per des­co­brir, són com una mena de mirall de la joven­tut del catedràtic i la muller. Pel direc­tor, Daniel Vero­nese, la peça ser­veix per fer una anàlisi de la con­dició humana: “Quan hi va haver amor en una relació aquesta pot des­en­ca­de­nar tot tipus de violència.” De fet, per Vero­nese, Albee és un mes­tre en explo­tar situ­a­ci­ons que poden sem­blar irre­als però que irra­dien huma­ni­tat. Un exem­ple evi­dent és La cabra o qui és Syl­via?, el direc­tor encara cele­bra la inter­pre­tació de Josep Maria Pou en el paper de l'arqui­tecte que s'ena­mora real­ment d'aquesta bèstia. Els asses­sors d'Albee van qua­li­fi­car la versió amb una “matrícula d'honor”, segons fonts de Focus. Tant és així que aquest exi­gent autor, que s'apropa als 90 anys, ha dema­nat que el mateix Pou s'encar­regués de la tra­ducció de la peça actual.

Qui té por de Vir­gi­nia Woolf? té una versió cine­ma­togràfica que l'ha feta uni­ver­sal. Emma Vila­ra­sau asse­gura que, amb el pas del temps, es des­co­breix que aquesta obra supera el des­encís dels anys sei­xanta. També recorda que el mateix Albee veu més humor en les fus­tes que no pas a la gran pan­ta­lla, una peça que va apro­fun­dir en la part més fosca dels per­so­nat­ges, més tràgica. L'actriu con­si­dera que, efec­ti­va­ment, els per­so­nat­ges d'Edward Albee viuen “un fràgil equi­li­bri” (jugant vol­gu­da­ment en la peça d'aquest mateix autor que és a punt de fer tem­po­rada al Lliure després d'inau­gu­rar el Tem­po­rada Alta). És un equi­li­bri entre la part men­tal i l'emo­ci­o­nal dels per­so­nat­ges, “si es decanta més cap a un lloc o cap a l'altre, la pro­ducció en surt per­ju­di­cada”, comenta.

El director admet que el català era un dels reptes

Daniel Veronese és, ja, un habitual director a la cartellera barcelonina (arran de la seva visita al Temporada Alta, que segueix mantenint) però, fins ara, mai havia fet una producció a Catalunya. Reconeix com un dels tres reptes el de la llengua. També ho era assumir un muntatge sense conèixer com treballava el repartiment seleccionat per Focus. Ahir n'estava encantat. Van començar a fer tota l'obra seguida al cap de 14 dies d'assaig. L'escenari és un espai imprescindible per a Veronese, és on vol que els espectadors trobin vida, no que se la representi molt bé, assegura. Focus fa temps que persegueix el director per signar una producció. L'acord va arrencar fa cosa d'un any i mig, abans, que es proposés a l'actor i director Julio Manrique que assumís el Romea. Ell també n'està encantat. No descarta que hi hagi més trobades, si es confirma amb èxit, com tot indica, aquesta producció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.