cultura

La nena dels perquès

Sant Andreu recorda la figura de Montserrat Roig en el vintè aniversari de la seva mort amb familiars, amics i estudiosos

“Roig narra una versió femenina dels fets i vol
que la seva obra interpel·li el lector”

“Si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria.” Això és el que diu un dels frag­ments de l'obra de Mont­ser­rat Roig que es van lle­gir ahir en l'home­natge cele­brat al cen­tre cul­tu­ral Can Fabra de Sant Andreu, una tro­bada emo­tiva i per­so­nal que va ser­vir per evo­car la vida i l'obra de l'escrip­tora bar­ce­lo­nina, morta aquest dijous farà vint anys.

Fami­li­ars, amics i conei­xe­dors de Roig van bro­dar –amb l'ajuda d'un públic atent i generós que comp­tava amb la presència, a pri­mera fila, de la mare de l'home­nat­jada, que al març farà cent anys– un retrat polièdric que va esbos­sar la seva faceta de dona llui­ta­dora pels drets de les dones, de peri­o­dista punyent i inci­siva, d'acti­vista com­pro­mesa amb els valors de l'esquerra i de nar­ra­dora empe­dreïda, tant d'assaig com de ficció. En total, 45 lli­bres. “Quin gènere sor­tirà gua­nya­dor?”, es pre­gun­tava el fill de l'escrip­tora, el físic Roger Sem­pere: “La nar­ra­tiva.” I hi va afe­gir: “La no-ficció encara és vigent perquè el país no ha can­viat, i quan ho faci pas­sarà a tenir un valor històric; en canvi, la nar­ra­tiva tracta de temes uni­ver­sals.” La millor manera d'home­nat­jar-la és, segons Sem­pere, lle­gir els seus lli­bres. Lite­ra­tura, aquesta és la clau per enten­dre una autora que, com va recor­dar Núria Gis­pert –exre­gi­dora i com­pa­nya en la lluita política (en el PSUC) i femi­nista–, va créixer envol­tada de lli­bres, en un entorn “d'esti­mació a Cata­lu­nya i a Bar­ce­lona”. “Aviat va enten­dre que la joven­tut pot trans­for­mar una soci­e­tat man­cada de lli­ber­tat.”

La pro­fes­sora de la Uni­ver­si­tat d'Ala­cant Maria Àngels Francés va subrat­llar jus­ta­ment aquesta volun­tat d'unir lite­ra­tura i plaer, lite­ra­tura i com­promís: “Roig narra una versió feme­nina dels fets, i vol que la seva obra pro­mo­gui la presa de consciència, inter­pel·li el lec­tor.”

Més enllà del mite, la filòloga Bet­sabé García, que pre­para la bio­gra­fia de l'autora d'El temps de les cire­res, va dibui­xar una “escrip­tora que s'esforça per conèixer la doneta que porta a dins”. “Era la nena dels perquès i la seva mare la va haver de treure del col·legi de mon­ges on anava perquè no sabien què fer amb ella, i la va por­tar a l'Ins­ti­tut Mont­ser­rat, on aviat va des­ta­car per la seva curi­o­si­tat sense límits.” García, que va lamen­tar que no hi hagi cap placa al por­tal del car­rer Bailèn on va néixer Roig, va par­lar de la gran “empa­tia” de l'autora, “carac­terística de tot artista”.

Després d'un acte orga­nit­zat per l'Ins­ti­tut Català de la Dona fa uns dies, aquest és el segon home­natge que es ret a Mont­ser­rat Roig en l'ani­ver­sari de la seva mort. L'ha pro­mo­gut l'Asso­ci­ació Cul­tu­ral Tot Història, pre­si­dida pel nebot de l'escrip­tora, l'his­to­ri­a­dor Pau Vinyes, i s'ha fet a Sant Andreu. Roig hi va man­te­nir un vin­cle espe­cial perquè hi vivia la seva ger­mana Isa­bel. Amb ella va par­ti­ci­par en la tan­cada de les dones de Motor Ibérica del 1976.

Per man­te­nir viu aquest “acte d'amor” que és la memòria, avui s'ha con­vo­cat un home­natge blo­caire espon­tani obert a tot­hom.

Contravent recupera una sèrie d'articles

L'editorial Contravent acaba de publicar un recull d'articles que la intel·lectual va escriure en diversos mitjans, entre els quals hi ha l'Avui. Diari d'uns anys (1975-1981) suposa una crònica de la Transició i de “la generació dels fills forçats del franquisme” (títol d'un dels articles, publicat al Mundo Diario el 18.6.1976).

Roger Sempere defensa en el pròleg que, a través d'aquests textos, es perfila la Montserrat Roig “més catalanista i d'esquerres”, atès que la selecció –tria de l'editor Quim Torra, que va trobar per casualitat una carpeta amb els articles de Roig a l'arxiu de Sant Cugat, segons va explicar ahir– reflecteix “les idees i els pensaments embrionaris de l'autora que després anirà elaborant amb els anys”.

Tracta de temes com ara la dona davant de les eleccions, la vida a Barcelona, la política –apareixen personatges com ara Fraga i Gregorio López Raimundo–, i literatura –Maria Aurèlia Capmany, Baltasar Porcel...–. Per Sempere, els articles tracen, a més, l'evolució estilística de Roig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.