A propòsit d'una nova ADAG

Amb l'objec­tiu d'evi­tar un malentès ini­cial (que podria resul­tar fatal a l'hora d'enfo­car aquesta pri­mera assem­blea cons­ti­tu­tiva) és fona­men­tal subrat­llar que la Nova Asso­ci­ació Democràtica d'Artis­tes de Girona (ente­nent aquesta deno­mi­nació com a pro­vi­si­o­nal) no s'ali­nea amb cap for­mació política, ni majo­ritària ni mino­ritària, tot i que la seva prin­ci­pal raó de ser és fomen­tar el diàleg crític amb les dues grans for­ma­ci­ons polítiques del nos­tre país (CiU i PSC). Amb tot, la Nova ADAG con­si­dera inter­lo­cu­tors vàlids tots els par­tits polítics, amb total inde­pendència de quina sigui la seva repre­sen­tació a les dife­rents ins­ti­tu­ci­ons públi­ques.

En aquest sen­tit, la Nova ADAG neix (i no pas “reneix”, com s'ha vol­gut inter­pre­tar amb des­en­cert i certa dosi de mala fe) amb total inde­pendència ideològica i d'acció: es tracta d'una Assem­blea Democràtica d'Artis­tes de Girona que haurà de ser un alta­veu com­par­tit de cara a fer visi­bles les neces­si­tats d'un sec­tor que ha vist, els dar­rers anys, com s'ins­tru­men­ta­lit­zava la cul­tura i com s'igno­rava, de manera més o menys velada, els seus diver­sos agents pro­duc­tors.

Es tracta d'una assem­blea d'artis­tes oberta a totes les mani­fes­ta­ci­ons cul­tu­rals: sumar esforços s'ende­vina com la millor estratègia de cara a con­di­ci­o­nar polítiques que se sen­ten legi­ti­ma­des gràcies a uns per­cen­tat­ges de vot que, en cap cas, repre­sen­ten majo­ries incon­tes­ta­bles. I, encara que així fos, la Nova ADAG no pot renun­ciar a la defensa de totes les mino­ries, més encara en un con­text on la medi­o­cri­tat ava­lada per les “dades objec­ti­ves” sovint eclipsa dife­rents for­mes d'excel·lència cul­tu­ral difícils de quan­ti­fi­car però fona­men­tals de cara a garan­tir la salut intel·lec­tual de qual­se­vol soci­e­tat rao­na­ble­ment lliure.

Per tot això, la Nova ADAG (resul­tant de la tro­bada que es rea­lit­zarà el pro­per dis­sabte dia 10 de desem­bre a les 12 h a les Sales Muni­ci­pals de la Ram­bla de Girona) ini­ciarà la seva acti­vi­tat amb dife­rents grups de tre­ball que ana­lit­za­ran crítica­ment i recla­ma­ran polítiques acti­ves i trans­pa­rents amb relació als dife­rents àmbits i equi­pa­ments cul­tu­rals giro­nins: el futur de les Sales Muni­ci­pals de la Ram­bla (i, per extensió, d'un hipotètic cen­tre d'art con­tem­po­rani per a Girona), la gestió de l'Escola Muni­ci­pal d'Art, el paper de la Casa de Cul­tura en l'entra­mat de rela­ci­ons i pràcti­ques artísti­ques, la gestió dels diver­sos fons d'art pro­pi­e­tat de les dife­rents ins­ti­tu­ci­ons (encapçala­des per l'Ajun­ta­ment i la Dipu­tació), la dig­ni­fi­cació del pas­sat artístic recent de Girona (l'art rea­lit­zat a casa nos­tra durant la segona mei­tat del segle XX), les aju­des muni­ci­pals a la pro­ducció artística o, en dar­rera instància, la recla­mació de pro­jec­tes pedagògics ambi­ci­o­sos (que rela­ci­o­nin pro­duc­tors i públic en edat de for­mar-se) podrien con­for­mar un pri­mer bloc temàtic sub­jecte a crítica i revisió, com dèiem, sem­pre rea­lit­zada des de la ves­sant cons­truc­tiva.

La pro­vi­si­o­na­li­tat d'aquest docu­ment estarà con­di­ci­o­nada pels resul­tats de la tro­bada assem­bleària de dis­sabte vinent. Només després d'aquesta pri­mera tro­bada sabrem si hem de par­lar d'una Nova ADAG o d'algun altre tipus d'asso­ci­ació que, ben segur, vet­llarà per la cul­tura de qua­li­tat en l'àmbit de Girona.

(*) Eudald Camps, Marc Palau, Núria Güell, Pep Admet­lla, Quico Esti­vill, Manel Bayo, Emili Rodríguez, Esteve Subi­rah, Clara Oli­ve­ras i Narcís Giro­nell, entre altres artis­tes i per­so­nes vin­cu­la­des al món de l'art.